VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Victor Sjöström, el gran director de cinema suec, es reuneix amb la primera dona guanyadora del Premi Nobel de Literatura, Selma Lagerlöf, i li mostra algunes escenes de La carreta fantasma, que adapta un dels seus llibres.

Aquesta pel·lícula és un treball per a la televisió sueca, rodat durant nou dies del 1967 amb mitjans escassos i no exhibit fins al 1969.

Aquest film, amb el qual Bergman va voler homenatjar el seu admirat Fellini, és el primer que el cineasta va rodar en color.

Un pastor protestant que ha perdut la dona s’interroga sobre l’existència de Déu. 'Els combregants' constitueix el segon capítol d’un tríptic que, amb 'A través del mirall' i 'El silenci', ha estat definit com la trilogia sobre el silenci de Déu. Bergman també els defineix com a films de cambra en relació amb un tipus de música que va inspirar l’estil del seu mestre teatral, August Strindberg.

INGMAR BERGMAN, 1953.

Tres dones coincideixen a la mateixa habitació d’un hospital. Totes tres presenten un nexe comú: les seves expectatives i reflexions entorn de la seva maternitat.

Bille August va escollir un guió d'Ingmar Bergman ("Pelle el Conquistador') per bolcar en imatges els anys de joventut dels seus pares.

"La primera incursió de Lav Diaz en el vídeo digital i el seu primer intent de rodar en blanc i negre tenen una posada en escena sorprenentment lleugera amb la qual salta del passat al present, de la ficció al documental, d’una família a una altra" (Noel Vera).

Amb una realització que es va perllongar durant onze anys, aquest film retrata el període comprès entre el 1971 i el 1987, en el qual s’inclouen fets fonamentals en la història recent de les Filipines.

“Ara m’adono del lirisme d’aquesta lluita demencial. Tot es tracta de tristesa. De la meva tristesa. Es tracta de les penes del meu poble. No puc romantitzar la futilitat de tot això. Ni tan sols la bellesa majestuosa d’aquesta illa podria brindar una resposta a aquest infern. No existeix cura per a aquesta tristor.”