VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Lisboa, anys noranta. Tres germans: dos nois i una noia. Ella té vint anys, però no es comporta –no ho ha fet mai– com la majoria de persones de la seva edat.

Després de tornar de la guerra, uns soldats es troben implicats en l’assassinat d'un home jueu.

Ophüls adapta la novel·la homònima del seu escriptor més admirat, Goethe, que al seu torn la va escriure basant-se en una experiència personal: l’enamorament de Charlotte Buff, la promesa d'un altre.

Filmada en una escola universitària de Filadèlfia, High School documenta –amb l’estil habitual de Wiseman– com el sistema educatiu no només serveix per difondre coneixement, sinó també per transmetre els valors socials d’una generació a la següent.

Una actriu francesa de mare portuguesa arriba per primera vegada a Lisboa per protagonitzar una pel·lícula inspirada en Cartes de la monja portuguesa, un romanç epistolar del segle XVII.

“El film gira a l’entorn de quatre nois bascs, tres del nord i un del sud, que estan molt lligats a la seva llengua i a la seva cultura i que, d’una manera molt pacífica, volen seguir sent bascs. He investigat molt sobre els bascs perquè la seva llengua és la més antiga d’Europa, i perquè la seva cultura pot servir d’exemple a la resta d’Europa" (Eugène Green).

Adaptació lliure de La primera educació sentimental, l’esborrany de Gustave Flaubert de la seva gran obra L’educació sentimental. Eugène Green transposa la història a la França anterior al maig del 68.

Un noi i una noia comencen una relació per correu electrònic que a poc a poc va adquirint un sentit més profund i espiritual. Correspondances pertany al film col•lectiu d’episodis Memories, codirigit per Pedro Costa i Harun Farocki i guardonat amb el Premi especial del Jurat al festival de Locarno.

Una dona viu sola amb els seus dos fills. El seu marit pescador va desaparèixer, i fa cinc anys que l’espera. Un dia, el seu fill decideix començar la recerca del pare, i un mariner desconegut li fa preguntes, senyals enmig de la llarga espera.

EUGÈNE GREEN, 2004.