VOSC (Versió original amb subtítols en català)

En aquest cartoon, que barreja l'animació amb dibuixos, stop motion i pixelació, una Betty Boop (sense faldilla ni gaire movimens de cintura, en virtut del Codi Hays), hipnotitza un negre molt gandul i el converteix en una persona treballadora.

Pioner de l'època de Walt Disney a Kansas City, després Friz Freeleng desenvoluparia una prolífica carrera com a director de cartoons, sobretot per a Warner Bros, estudi amb el qual obtindria sis Oscars de l'Acadèmia.

Denis Côte va obtenir el premi al millor director al festival de Locarno per aquest film ambientat en un Quebec rural i fotografiat en blanc i negre.

Després de posar fi a la vida de la seva mare en coma, un home emprèn una nova vida en un petit poble.

Una exconvicta sexagenària vol començar una nova vida aïllada de tot. Sota la supervisió del seu compassiu oficial de llibertat condicional, intenta recuperar la seva vida al costat de la seva antiga companya de cel•la, amb qui va compartir anys d’intimitat a la presó.

Després de patir un accident, el protagonista d’aquest documental va trobar refugi en l’hàbit de col·leccionar restes de cotxes i deixalles mecàniques.

La Milena i en Philip viuen a set mil quilòmetres de distància i es coneixen en un xat d’internet.

La seqüència inicial d’aquest film estrenat a la Berlinale 2014 estableix el seu to: persones treballant amb màquines potents i sorolloses, concentrades en un procés abstracte i que conversen durant els descansos als vestidors i la cafeteria.

Tot just abans de casar-se, una noia descobreix que el seu promès és un home vil i innoble. Després de deixar-lo, la noia s’enfronta al buit i a la inutilitat de la seva antiga vida. És aleshores quan, sota la pluja, coneix Jenia.

Documental de creació sobre l’última setmana d’assajos de l’obra 'Blue Lady', representada el 1983 a La Fenice de Venècia. La ballarina Carolyn Carlson improvisa i reflexiona davant la càmera. “Un dels films més bells que conec. Hauria volgut marxar i posar-me al llit intimidat per tanta bellesa: la de Carolyn, la de Venècia, la del film” (Jean-André Fieschi).