VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Mentre passen l’estiu en una platja exòtica, dos germans hedonistes, rics i avorrits, s’enamoren de la mateixa noia, que oculta alguna cosa que ells ignoren.

“Una versió immaculada i admirable de l’obra d’Anton Txèkhov. Kontxalovski ens ofereix una visió alhora satírica i melancòlica, traçada amb una enorme sensibilitat, de la burgesia russa de finals del segle XIX, endormiscada en una passivitat somniadora, extraviada en records, il·lusions i esperances vanes.

El primer film rodat dintre dels murs del Kremlin és aquest drama romàntic sobre la vida d’Ivan Sanshin, un lleial ciutadà soviètic que es converteix en el projeccionista privat d’Stalin i que ha d’escollir entre servir el seu idolatrat dictador o seguir el seu cor.

Un ric propietari rus que ha abandonat la seva esposa a París torna a casa i s'enamora de la filla de la seva cosina. El retorn inesperat de la seva esposa l’obligarà a marxar de nou. Anys després, reviurà els escenaris del seu idil·li.

Després del Maig del 68, la satírica càmera de Pierre Étaix filma els francesos de vacances i descobreix allò que pensen sobre l’erotisme, l’art, la violència, la publicitat, el viatge de l’home a la Lluna i altres qüestions de l’actualitat.

Impel·lit pel seu pare, un jove estudiant ha de buscar una noia per casar-s’hi. Després de molts fracassos, creu que ha trobat la dona de la seva vida en una noia que veu a la televisió.

JOHN FORD, 1956.

En aquest film, Antonioni abandona els ambients habituals del seu cinema, que són els de l’alta burgesia, per explicar la història d’un obrer, un home de classe proletària que, després de ser abandonat per la seva amant, viurà un seguit de situacions tristes en l’àmbit afectiu i també en el laboral que el duran a prendre una decisió dràstica.

Al llarg de sis episodis, Rossellini descriu la situació d’Itàlia durant els últims mesos de la Segona Guerra Mundial i mostra l’avanç progressiu de les tropes aliades per la península Itàlica i la seva relació, sovint amb sentiments contradictoris, amb el poble transalpí.

JEAN COCTEAU, 1946.