L’últim film d’Angela Schanelec, una de les directores més reconegudes de l’Escola de Berlín, explica històries paral·leles amb el seu habitual estil lacònic i el·líptic.
Estiu de 1976. En Bernd viatja amb la seva dona i els seus fills a la casa d’estiueig de l’àvia, que acaba de morir. Allà coincideix amb molts altres membres de la seva família.
Un home es casa amb una noia per poder ser a prop de la seva germana, vídua i mare d'un fill. Entre tos tres s’establirà una relació estranya. Un film no gaire conegut de Mizoguchi, però absolutament fascinant.