VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

ALFRED HITCHCOCK, 1964.

Un trapezista jueu de qui s’ha suïcidat un germà ha de bregar amb una societat en crisi.

Biopic sobre l’actriu Jean Harlow, també anomenada “la rossa platí”.

La crisi d’un matrimoni. Un fet habitual. Però poques vegades el cinema ha penetrat amb tanta intensitat en el tema, sense més eines que les essencials: un parell d’actors, un menjador i una conversa quotidiana, per exemple.

Una actriu, que és famosa a Gran Bretanya perquè interpreta a la televisió la germana George, una infermera caritativa, amaga una doble vida, ja que, en realitat, és una dona alcoholitzada que manté una relació problemàtica amb la seva amant. És un famós i claustrofòbic drama lèsbic que va ser qualificat com a X als Estats Units i que, evidentment, no es va estrenar comercialment al nostre país.

Un film que tanca un moment imprescindible en l’obra de Bergman. És la lògica conseqüència de l’exploració del rostre i la persona ja presents a 'Persona' i 'La vergüenza'. Hi torna a haver l’illa, l’angoixa, l’hermetisme i l’eix metafísic. I l’enigma, és clar.

Una història punyent sobre un inspector de policia i l’assassinat d’una menor. Un relat fosc sobre la humanitat, els seus sacrificis i el terror de la culpabilitat. La culpa de la nostra monstruosa naturalesa. Va guanyar el Gran Premi del Jurat i el de millor actriu i actor al Festival de Cannes.

L’illa de Bergman i els personatges aïllats sentint, però, el pes d’una societat i una guerra exteriors. Melodrama dens i aspre, desesperat. Moltes més coses hi podeu veure, al film, un dels més complexos de l’autor.

BÉLA TARR, 2007.

L’hora del llop és la que precedeix l’alba. És també l’hora en què les angoixes s’apoderen dels insomnes i en què els fantasmes i els dimonis es fan amos de la nit. Amb un rigor d’anàlisi realista, Bergman s’endinsa en aquesta atmosfera fantàstica amb resultats òptims.