VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

Abel Ferrara es va fer un nom en el cinema nord-americà amb històries que conreaven la violència més extrema, però sotmeses a una estilització de formes cinematogràfiques més o menys pures.

YORGOS LANTHIMOS, 2009.

Al París ocupat pels nazis, un marxant s’aprofita de la situació dels jueus perseguits per comprar, a baix preu, les seves obres d’art. Un dia descobreix que algú, un jueu, ha adoptat el seu nom.

FRANÇOIS TRUFFAUT, 1962.

Ja passarà, tot se supera. En Jean està celebrant el seu aniversari, beu massa i es posa a pensar en el cap de setmana desastrós que el va conduir a trencar amb la Mathilde.

Dues germanes joves que arriben a Suècia després de fugir de la guerra de Síria experimenten el pas a l'adolescència en un món nou. Les dues intenten retenir en el record l'antiga bellesa de la seva pàtria alhora que han de bregar amb les repercussions de crèixer amb el trauma de la guerra.

Un agent de models intenta donar el millor d'ell mateix durant una sessió fotogràfica de moda. Un film que juga amb la mirada reprobatòria de l'espectador.

Un documental sobre l'artista Ken Turner, el pare del cineasta. "El meu pare em diu que el temps viatja a través d'ell, abans i després d'ell, com si estigués sobre una andana mirant un tren passant lentament. Sembla que arribar als noranta anys l'ha fet reflexionar sobre el temps que li queda per viure. Però com pot tenir un final quelcom tan infinit com el teu propi temps?" (Huw Wahl).

MICHAEL CURTIZ, 1938.

Una dona surt d’un centre psiquiàtric vint anys després d’haver esquarterat amb una destral el seu espòs i l’amant d’aquest. Un cop fora es retroba amb la seva filla, la qual va presenciar el crim.