VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

JOHN HUSTON, 1967.

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Geòrgia, com altres estats del sud dels Estats Units, comença a recuperar-se. El propietari d’una companyia moderna dedicada a l’agricultura i les conserves ha comprat tota una regió, tret de dos petits ranxos.

El pistoler envelleix com a símbol físic i carnal de la decadència de tota una època. Aquesta ruptura íntima amb la idealització del mite es veu ampliada doblement, atès que el western utilitza els seus propis mites cinematogràfics com a potenciació del fet.

“Es tracta de la primera obra de cambra i apunta cap a Persona. Havia pres la decisió de reduir. Això es manifesta ja en la primera imatge: quatre persones sorgeixen d’un mar, vinguts d’enlloc" (Ingmar Bergman).

La companyia teatral d’un hipnotitzador arriba a la propietat d’un cònsol ric que està reunit amb els seus convidats, un dels qual no creu en els suposats poders de la hipnosi.

“Sospito que Bergman va escriure Sueños més que res per tornar a treballar amb Dahlbeck i Andersson, que ja havien interpretat la seva pel·lícula anterior. Bergman sembla haver escrit el film d’acord amb el contrast entre les personalitats d’ambdues actrius" (Robin Wood).

ERMANNO OLMI, 1977.

Dos joves viuen una història d’amor que topa directament amb els plans de futur de les seves respectives famílies.

Un director cinematogràfic, vidu d’una gran estrella, roda un film sobre ella aprofitant que ha conegut una actriu d’una gran semblança física amb la mítica actriu.

Un tímid empleat de banca es veu arrossegat per la seva tia, una excèntrica i impetuosa dama de l’alta societat, a un viatge inacabable i ple d’aventures arreu del món.