VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

LUCHINO VISCONTI, 1943.

Bergman va presentar Fanny och Alexander com la seva última creació per a la pantalla gran.

A partir de l’assassinat d’una prostituta a mans d’un client, Bergman reconstrueix la vida de l’assassí com si es tractés d’un trencaclosques en què totes les peces han d’encaixar perfectament.

Després de la Segona Guerra Mundial, un arquitecte es casa amb una noia sense l’aprovació de la seva mare.

ALFRED HITCHCOCK, 1964.

Un trapezista jueu de qui s’ha suïcidat un germà ha de bregar amb una societat en crisi.

Biopic sobre l’actriu Jean Harlow, també anomenada “la rossa platí”.

La crisi d’un matrimoni. Un fet habitual. Però poques vegades el cinema ha penetrat amb tanta intensitat en el tema, sense més eines que les essencials: un parell d’actors, un menjador i una conversa quotidiana, per exemple.

Una actriu, que és famosa a Gran Bretanya perquè interpreta a la televisió la germana George, una infermera caritativa, amaga una doble vida, ja que, en realitat, és una dona alcoholitzada que manté una relació problemàtica amb la seva amant. És un famós i claustrofòbic drama lèsbic que va ser qualificat com a X als Estats Units i que, evidentment, no es va estrenar comercialment al nostre país.

Un film que tanca un moment imprescindible en l’obra de Bergman. És la lògica conseqüència de l’exploració del rostre i la persona ja presents a 'Persona' i 'La vergüenza'. Hi torna a haver l’illa, l’angoixa, l’hermetisme i l’eix metafísic. I l’enigma, és clar.