VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

Una història punyent sobre un inspector de policia i l’assassinat d’una menor. Un relat fosc sobre la humanitat, els seus sacrificis i el terror de la culpabilitat. La culpa de la nostra monstruosa naturalesa. Va guanyar el Gran Premi del Jurat i el de millor actriu i actor al Festival de Cannes.

L’illa de Bergman i els personatges aïllats sentint, però, el pes d’una societat i una guerra exteriors. Melodrama dens i aspre, desesperat. Moltes més coses hi podeu veure, al film, un dels més complexos de l’autor.

BÉLA TARR, 2007.

L’hora del llop és la que precedeix l’alba. És també l’hora en què les angoixes s’apoderen dels insomnes i en què els fantasmes i els dimonis es fan amos de la nit. Amb un rigor d’anàlisi realista, Bergman s’endinsa en aquesta atmosfera fantàstica amb resultats òptims.

Abel Ferrara es va fer un nom en el cinema nord-americà amb històries que conreaven la violència més extrema, però sotmeses a una estilització de formes cinematogràfiques més o menys pures.

YORGOS LANTHIMOS, 2009.

Al París ocupat pels nazis, un marxant s’aprofita de la situació dels jueus perseguits per comprar, a baix preu, les seves obres d’art. Un dia descobreix que algú, un jueu, ha adoptat el seu nom.

FRANÇOIS TRUFFAUT, 1962.

Ja passarà, tot se supera. En Jean està celebrant el seu aniversari, beu massa i es posa a pensar en el cap de setmana desastrós que el va conduir a trencar amb la Mathilde.

Dues germanes joves que arriben a Suècia després de fugir de la guerra de Síria experimenten el pas a l'adolescència en un món nou. Les dues intenten retenir en el record l'antiga bellesa de la seva pàtria alhora que han de bregar amb les repercussions de crèixer amb el trauma de la guerra.