VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

Basada en la mateixa història real que anys més tard va inspirar The Revenant —l’oscaritzada pel·lícula d’Alejandro González Iñárritu—, narra l’odissea i la venjança d’un paranyer abandonat pels seus companys en territori indi després de ser atacat ferotgement per un os.

HIROKAZU KOREEDA, 2004.

Partint d’una entrevista al cineasta escocès Norman McLaren, realitzada a Montreal el 1967, André S. Labarthe compon, a la manera de McLaren, un retrat del cineasta a partir de la intrusió sistemàtica de recursos visuals que fragmenten el rostre d’aquest mestre de l’animació per retornar-lo al seu fascinant univers, entre estrelles dansaires i espectres d’una biologia microscòpica imaginària. Una immersió en les formes d’un dels grans creadors del cinema, el qual va compondre les seves millors obres pintant a mà els fotogrames de les tires de cel·luloide que altres abandonaven.

Una agent de l’FBI reclutada per la DEA per combatre el narcotràfic a la frontera entre els Estats Units i Mèxic descobreix que, en aquesta guerra, els límits de la llei no estan tan clars com creia, i la corrupció és moneda de canvi habitual.

Un biopic sobre la relació entre el famós físic britànic Stephen Hawking i la seva primera esposa, Jane, els quals es van conèixer a principis dels seixanta durant l’etapa estudiantil a la Universitat de Cambridge i més tard van afrontar plegats l’esclerosi lateral amiotròfica amb què va ser diagnosticat el científic.

Una versada lingüista que ha de superar la pèrdua d’un fill es posa a les ordres de l’exèrcit dels Estats Units per tal d’intentar desxifrar el llenguatge d’uns extraterrestres que han arribat a la Terra.

Aquest és el primer dels tres films que Lean va rodar per a la productora d’Alexander Korda. El guió, escrit per Terence Rattigan, estava inspirat en alguns fets dramàtics de la vida real de pilots de l’aviació britànica, però partia de la fascinació de Lean pels avions.

Al Manchester de finals del segle xix, el propietari d’una sabateria, el rondinaire Henry Hobson, decideix casar dues de les seves filles i deixar conca la gran perquè s’ocupi d’ell.

Basat en una novel·la d’H. G. Wells, el film exposa les contradiccions internes d’una dona que ha d’escollir entre la fidelitat al marit, ja madur, i la passió romàntica que sent per un altre home.

Un film en tres actes que són, també, tres converses entrellaçades al voltant de les vivències de diverses dones en l'espai públic.