VOSE (Versió original amb subtítols en castellà)

Un agent de models intenta donar el millor d'ell mateix durant una sessió fotogràfica de moda. Un film que juga amb la mirada reprobatòria de l'espectador.

Un documental sobre l'artista Ken Turner, el pare del cineasta. "El meu pare em diu que el temps viatja a través d'ell, abans i després d'ell, com si estigués sobre una andana mirant un tren passant lentament. Sembla que arribar als noranta anys l'ha fet reflexionar sobre el temps que li queda per viure. Però com pot tenir un final quelcom tan infinit com el teu propi temps?" (Huw Wahl).

MICHAEL CURTIZ, 1938.

Una dona surt d’un centre psiquiàtric vint anys després d’haver esquarterat amb una destral el seu espòs i l’amant d’aquest. Un cop fora es retroba amb la seva filla, la qual va presenciar el crim.

JOHN HUSTON, 1967.

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Geòrgia, com altres estats del sud dels Estats Units, comença a recuperar-se. El propietari d’una companyia moderna dedicada a l’agricultura i les conserves ha comprat tota una regió, tret de dos petits ranxos.

El pistoler envelleix com a símbol físic i carnal de la decadència de tota una època. Aquesta ruptura íntima amb la idealització del mite es veu ampliada doblement, atès que el western utilitza els seus propis mites cinematogràfics com a potenciació del fet.

“Es tracta de la primera obra de cambra i apunta cap a Persona. Havia pres la decisió de reduir. Això es manifesta ja en la primera imatge: quatre persones sorgeixen d’un mar, vinguts d’enlloc" (Ingmar Bergman).

La companyia teatral d’un hipnotitzador arriba a la propietat d’un cònsol ric que està reunit amb els seus convidats, un dels qual no creu en els suposats poders de la hipnosi.

“Sospito que Bergman va escriure Sueños més que res per tornar a treballar amb Dahlbeck i Andersson, que ja havien interpretat la seva pel·lícula anterior. Bergman sembla haver escrit el film d’acord amb el contrast entre les personalitats d’ambdues actrius" (Robin Wood).