Un periodista comença a rebre videos rodats d'amagat on surt amb la seva família. Els videos també van acompanyats de dibuixos inquietants que el fan sentir-se amenaçat. El film, seguint la pauta de la filmografia de Haneke, planteja més preguntes que solucions, remou la consciència del protagonista i projecta els seus sentiments de culpa sobre un univers tan aparentment quotidià com ple d'angoixes.
Adaptació de La tempestat de Shakespeare on Greenaway utilitza la pantalla com si fos la d'un ordinador, obrint camps l'un damunt de l'altre i aclaparant l'espectador amb una gran quantitat d'informació, tan visual com sonora. La pel.lícula és una proposta realment difícil, cosa natural en el director, però cal reconèixer-li el mèrit d'utilitzar les tècniques d'impressió digital i dotar-les d'un personalíssim sentit artístic i estètic.
Enfollit, Ernst Küster mata un dia el seu superior a la fàbrica i se suïcida. La viuda no entén els fets, però se li explica que es tracta d'una lluita social. Mamà Küster que es va quedant sola, abandonada pels seus fills, s’afilia al Partit Comunista, però la seva figura serà utilitzada a les properes eleccions. El film fou retirat de la competició oficial del Festival de Berlín del 1975, per por a represàlies, alhora que Fassbinder rebia amenaces quant a la possible estrena comercial del seu film.
Vittoria trenca la relació amb el seu promès cansada d'esperar que arribi el dia del casament i d'estar sempre tancada en el seu apartament. Per consolar-se visita la seva mare, que viu a l'edifici de la Borsa i en aquell ambient coneix Piero amb el qual inicia una relació amorosa. A l’igual que en les altres pel·lícules de la trilogia, L’avventura i La notte, Antonioni, sense deixar de banda l’estètica existencialista, continua amb la seva particular recerca sobre els sentiments i la incomunicació.