Notícia/Actualitat

Els passos dobles. Carla Simón

Del 10 al 28 de febrer
 

Nascut a Barcelona el 1930, Néstor Almendros es va exiliar a Cuba el 1948 a causa del franquisme, d’on, al seu torn, es va tornar a exiliar fugint del castrisme el 1961 per esdevenir un ciutadà del món. Va edificar el gruix de la seva obra entre França, Itàlia, els Estats Units i Barcelona, on va fer la seva única pel·lícula espanyola, Cambio de sexo (programada el mes passat en el cicle dedicat a Joaquim Jordà).

El primer any sota la direcció de Pablo La Parra Pérez ha encetat una nova temporalitat en la presentació dels programes públics repartida en tres períodes: el primer semestre, l’estiu i la tardor.

Néstor Almendros

Néstor Almendros és un dels grans mestres de la llum al cinema universal. Nascut a Barcelona, es va exiliar a causa del franquisme a Cuba el 1948, d’on es va tornar a exiliar fugint del castrisme el 1961 per edificar el gruix de la seva obra entre França, Itàlia i els Estats Units. Guardonat amb l’Oscar, va desenvolupar una mirada cinematogràfica que combinava la sensibilitat pictòrica europea amb la llum natural. Entre molts d’altres, va ser col·laborador habitual de Rohmer i Truffaut.

Des que es va donar a conèixer internacionalment amb Cure (1997), el nom de Kiyoshi Kurosawa (Kobe, 1955) s’ha convertit en sinònim d’un cinema inquietant, profundament humà i visualment hipnòtic. Referent del J-Horror i del suspens metafísic, Kurosawa ha explorat amb mestria la frontera entre allò real i l’invisible: les pors que habiten no només a les ombres, sinó també en la rutina, la soledat i la incomunicació del Japó contemporani.

Entre el selvàtic i l’urbà, entre el barroc i l’inacabat, arriba a la Filmoteca de Catalunya la nova edició de la Mostra de Cinema Colombià de Barcelona. Aquesta retrospectiva completa de les pel·lícules de Camilo Restrepo es presenta per primer cop a Catalunya, obrint un territori d’imatges i imaginacions que emergeixen de la violència i la memòria per transformar-se en assaig, en plecs que mai no acaben de tancar-se. La seva obra es consolida així com un dels discursos més rellevants de la seva generació en el nou cinema llatinoamericà.

Amb motiu de l’exposició Col·lisió extrema. Cartells de Ghana pintats a mà, anys noranta, reunim aquest mes de desembre una selecció de quinze títols africans subsaharians que mostren l’impacte i la fascinació que el cinema ha tingut en la població del continent i els seus creadors d’ençà de la seva arribada ara fa un segle a través dels colonitzadors. 

La mirada precisa i continguda, centrada en l’exploració dels espais íntims on el quotidià es fractura, les emocions reprimides i la incomoditat del silenci, impregna l’obra de Mar Coll. Formada a l’ESCAC i amb només tres llargmetratges i alguns treballs per televisió, Mar Coll (Barcelona, 1981) s’ha consolidat com una de les veus més subtils i personals del cinema català contemporani.

Autodidacta, irreverent, i pionera del cinema lèsbic i queer, la nord-americana Lizzie Borden és la protagonista del focus que la Filmoteca ha organitzat amb l’Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona, que arriba a la seva 32a edició.

Només va rodar set llargmetratges, però a Andrei Tarkovski se’l reverencia, de manera unànime, com un dels grans poetes del cinema.