Notícia/Actualitat

Érase una vez... (Josep Escobar i Alexandre Cirici Pellicer) és una pel·lícula d’animació pionera al cinema espanyol realitzada el 1950 a partir del conte de Charles Perrault La Ventafocs. La coincidència en el temps amb l’adaptació duta a terme per la totpoderosa Disney, que va registrar el títol, va obligar a estrenar-la com Érase una vez... i va condemnar a l’ostracisme i l’oblit un projecte ambiciós, estrenat i premiat a la Mostra de Venècia.

Paco Poch (Igualada, 1951) és un home polifacètic que té una llarga trajectòria en l’àmbit cultural i audiovisual. És mànager cultural, doctor en Ciències de la Comunicació, professor de Producció a la Universitat Pompeu Fabra, redactor de Serra d’Or, fundador de Catalan Films, distribuïdor i, sobretot, productor independent d’arriscats projectes de ficcions i documentals tant de cinema com de televisió.

La Filmoteca de Catalunya, en col·laboració amb la Fundació Tot Raval, ha organitzat el taller d’experimentació cinematogràfica Vivim el barri, adreçat a joves de 16 a 20 anys del barri del Raval de Barcelona o vinculats a associacions o entitats del barri. El taller s’ha desenvolupat, en la seva segona edició, durant set dies, del 26 d’agost al 3 de setembre, i ha comptat amb la dinamització de cineastes de la Cooperativa La Selva.

Els objectius d’aquesta activitat, que coordinen els serveis educatius de la Filmoteca són:

L’hongaresa Márta Mészáros és una de les directores europees més importants del segle XX. La primera dona que va guanyar l’Os d’Or del Festival de Berlín, amb Adopció l’any 1975, va patir a Occident un doble estigma: el de ser una cineasta de l’Est i el de ser dona.

Del 6 al 16 de setembre, la Filmoteca de Catalunya presenta l’obra d’una de les cineastes franceses més carismàtiques dels darrers temps. Actriu de teatre, cinema i televisió de prolífica carrera des dels anys 80, guionista de Resnais, parella artística i sentimental de Jean-Pierre Bacri...

Dijous 1 de setembre a les 19.30 h, la Sala Chomón de la Filmoteca de Catalunya acollirà la preestrena del darrer film d’Albert Serra, Pacifiction. Gran amic de la Filmoteca, el director ha preestrenat els seus darrers films a la seu del Raval (Història de la neva mort el 2013, La mort de Louis XIV el 2016 i Liberté el 2019), a més de participar sovint en actes organitzat per la Filmoteca, com ara les presentacions de les retrospectives dedicades a Pere Portabella o el cineasta filipí Lav Díaz.

Agnès Jaoui, cineasta coral

Després de dos ajornaments per la pandèmia, per fi rebem la visita d’aquesta actriu, guionista i directora francesa. Parella artística i sentimental de Jean-Pierre Bacri, el seu debut rere la càmera amb Le goût des autres l’any 2000 va ser tot un esdeveniment, i la va consagrar com a mestra de la comèdia costumista que dissecciona amb humor intel·ligent la burgesia culta francesa. El cicle que presenta ofereix la possibilitat de gaudir de la Jaoui intèrpret i realitzadora de les seves històries. Un plaer.

Amb motiu de la Festa Major del Raval, la Filmoteca de Catalunya convida a gaudir a la plaça Salvador Seguí de la projecció a l’aire lliure d’Apartado de correos 1001, un clàssic del cinema policíac barceloní dels anys 50 que s’ambienta a Ciutat Vella i es va rodar, en part, al mateix barri. Aquest títol, que forma part de la col·lecció Bàsics & Singulars de la Filmoteca, ha estat també l’escollit per a l’edició d’enguany del projecte europeu A Season of Classic Films.

La Festa Major del Raval a la Filmoteca

Lola Salvador ha estat una de les grans guionistes del cinema espanyol dels darrers anys, particularment de les dècades dels 80 i 90 del segle passat. Tot i que la seva petja va estar velada per la signatura ambigua dels seus guions amb els dos cognoms, Salvador Maldonado (una època ja superada en què el paper de la dona al cinema es posava en qüestió), la seva filmografia és plena de títols tan importants com El crimen de Cuenca (Pilar Miró, 1980) o Las bicicletes son para el verano (Jaime Chávarri, 1984).

A quien cierra los ojos suposa el retorn a la direcció 14 anys després del seu darrer film Paisito (2008) d’Ana Díez, cineasta navarresa que va debutar en la ficció el 1989 amb Ander eta Yul, guanyadora del Goya a la millor direcció novella. Díez retorna també a Mèxic, on es va formar al Centro de Capacitación Cinematográfica de la Ciutat de Mèxic i va dirigir el seu primer documental Elvira Luz Cruz: Pena Máxima (1985), guardonat amb el premi Ariel del cinema mexicà.