L’exposició Udjat. L’exotisme de l’antic Egipte a Barcelona és una invitació a la reflexió sobre la pervivència i la constant reinterpretació d’una de les civilitzacions que ha exercit una influència més poderosa i duradora sobre la cultura occidental: l’antic Egipte.
La tècnica de la foto fixa en el cinema espanyol va viure una època daurada en la dècada dels 40 del segle passat, amb una cura especial en la composició i la il·luminació. Sovint aquestes instantànies eren planificades independentment de la filmació cinematogràfica, i per tant no es limitaven a congelar el rodatge i fixar un moment, sinó que tenien un llenguatge propi, de vegades amb referències pictòriques.
Kelly Reichardt és la gran dama del cinema indie americà. Té la crítica rendida i un estil personal i inconfusible que l’acompanya: el viatge perpetu, el minimalisme poètic, l’amistat, l’estat d’Oregon, els espais enormes confrontats a la incertesa existencial d’uns personatges atrapats en el seu propi jo, l’homosexualitat, els detalls per allò tan quotidià que altres films acostumen a ignorar… Una filmografia enorme i petita, que aquesta retrospectiva emmarcada en l’Americana descobreix.
En les seves pel·lícules en Super-8, Jean-Claude Rousseau no troba la bellesa en l’observació, sinó en la visió, on es descobreix la precisió de les línies i els límits d’un enquadrament en el qual la mirada mai no s’atura en allò mostrat, sinó que ho travessa. El cineasta, que pren la integritat de cada bobina com a unitat, mesura i mètrica, pensa en l’acoblament de la seva pel·lícula com el moment feliç en què el so toca i troba la imatge.
L’exposició Marilyn Monroe by Milton H. Greene. The 50 sessions ha tingut un total de 7.961 visitants des que es va inaugurar el 17 de desembre passat i fins ahir 24 de febrer, quan va tancar les portes a la sala d’exposicions de la Filmoteca de Catalunya.
En 10 setmanes d’exhibició ha tingut una mitjana de més de 130 assistents diaris, i en moltes de les franges horàries, amb l’aforament limitat a causa de les restriccions per la pandèmia, s’han exhaurit les reserves per internet.
El director de Paisatge a la boira o L’eternitat i un dia va visitar el 2011 la seu de la Filmoteca al Raval, encara en obres, i poc després va morir atropellat per una moto mentre rodava la seva darrera pel·lícula, que va deixar inacabada. Ha arribat el moment de dedicar la retrospectiva que li devíem a un dels creadors més importants del cinema europeu, autor d’una obra política i reflexiva de gran alè poètic i tràgic.
La Filmoteca de Catalunya i el Palau de la Música Catalana presenten dimarts 23 de febrer una sessió especial dins del cicle Per amor a les Arts. Excepcionalment se celebrarà a les 20.00 h a la Sala Chomón, i consistirà en una acció performativa d’Alba G. Corral.
Neix un nou festival, La Inesperada, centrat en la no-ficció com un espai de creació lliure i genuïna, d’autor i contemporània, amb la realitat com a base i on hi tenen cabuda des del cinema fins a les arts visuals. La mostra vol donar visibilitat a uns corrents cinematogràfics internacionals que tenen una presència escassa en el circuit local d’exhibició, i alhora recuperar títols d’altres èpoques, obres essencials per a la història del cinema i també per comprendre el present.
Theo Angelopoulos, entre Marx i Brecht
La Filmoteca continua al febrer, amb Carolina Astudillo, el cicle Dies curts, el nou espai dedicat al curtmetratge i les cinematografies més properes. Autores i autors emergents o poc presents als circuits majoritaris d’exhibició hi són presents cada mes per presentar una selecció de la seva obra i compartir els processos de creació.
Espai de trobada i descoberta, l’edició del 2021 compta amb Marc Ferrer, Carolina Astudillo, Dostopos (Ana Pfaff i Ariadna Ribas), Luis López Carrasco, Pablo García Canga i Pilar Monsell.
