Un cop al mes, la compositora i pianista armènia Anahit Simonian seu al piano de les nostres sales per acompanyar tres sessions de cinema, dues de les quals formen part de la nostra programació familiar.
El cineasta i teòric Adriano Aprà ha realitzat dos films, ha intervingut com a actor, ha dirigit la Mostra de Pesaro i la Cineteca Nazionale... I ara s’interessa pel cinema italià neosperimentale, per les noves formes expressives i per com aquestes impulsen el naixement de sales alternatives.
El cinema d’Ulrike Ottinger, en paraules de l’escriptora experta en art i cinema Leslie Camhi, és “bojament sumptuós i transgressiu, i difícilment es pot confondre amb la rutina de la realitat quotidiana"
Tot i ser una figura clau de la Nova Onada del cinema japonès i un dels cineastes nipons imprescindibles de la postguerra, Yasuzô Masumura és, tanmateix, un desconegut a casa nostra.
Robert Altman (1925-2006) és un referent, amb majúscules, del cinema independent americà. Inconformista i imprevisible, sempre va fer el cinema que volia fer, tot reinventant-se
contínuament.
L’actriu, escriptora i cantant francesa Myriam Mézières ens presenta la seva autobiografia, "El sol tiene unacita con la luna", il·lustrada per Ignasi Blanch. El vestíbul acollirà alguna d’aquestes pintures.
Quan Orson Welles va definir el cinema com “el tren elèctric més gran que pot tenir un nen”, no feia res més que evidenciar l’aspecte lúdic del setè art.