Cicle

L’infinit i més enllà

Fins que Stanley Kubrick no va rodar el seu '2001. A Space Odyssey' l’any 1968, les pel·lícules d’astronautes, ciència-ficció o simple anticipació tenien mala fama. Eren produccions modestes, d’aquelles en què es veien els fils de niló que aguantaven els platerets voladors.

Quan el Brasil era “novo”

Aquest cicle, comissariat per Marc Martínez i Paola Marugán i que s'ha projectat amb el títol d'"alô alô mundo! cinemas de invenção na geração 68" al madrileny Centro de Arte Dos de Mayo (CA2M) i a la Filmoteca Española, i a València a la Filmoteca CulturArts i a altres institucions, neix de l’interès per donar visibilitat a un conjunt de pràctiques filmogràfiques, desenvolupades des de finals dels anys seixanta fins a la dècada dels vuitanta al Brasil i a Espanya.

Hongria vista per Miklós Jancsó

Recordem la figura del cineasta hongarès Miklós Jancsó (1921-2014) amb un homenatge pòstum en què recuperem "La confrontació" i l’anomenada trilogia de la història, integrada per "Els desesperats", "Els rojos i els blancs" i "Silenci i crit", tots tres considerats els films més inspirats i influents de la seva obra (amb Béla Tarr com a deixeble més reconegut).

Michael Snow, seqüències

És difícil creure en la paternitat d’un moviment, però Michael Snow ha estat batejat com "el pare del cinema estructuralista". Ell diu de si mateix que "filmo com un músic, toco com un escultor, esculpeixo com un cineasta i pinto com... a vegades aconsegueixo que tot funcioni plegat”.