Cicle

Alain Tanner o la bellesa com a darrer refugi

Alain Tanner, juntament amb Claude Goretta, va ser l’impulsor de la versió suïssa dels Nous Cinemes que, als anys seixanta, es van estendre per tot el món. Els seus primers llargmetratges, 'Charles mort ou vif' i 'La salamandre', ja delataven un altre país que poc tenia a veure amb el de les postals turístiques i, uns anys després, Jonas qui aura 25 ans en l’an 2000, lluïa les empremtes del maig francès en una nova generació.

Proscrits

Els llibres poden ser una arma; si més no, els enemics de la cultura no dubten a cremar-los. S’ha fet físicament, però també metafòricament (Fahrenheit 451) i el cinema ha estat un bon instrument de denúncia contra aquesta mena de barbàrie.

Irlanda al cor

Tot i que l’anglès és l’idioma majoritari a Irlanda, el gaèlic irlandès (gaeilge) és relativament fort en el context de les llengües minoritàries a Europa. A més de ser la segona llengua d’aprenentatge en el sistema escolar, existeix un teixit viu d’emissores de ràdio i televisió que emeten només en aquest idioma. Pel que fa al cinema, també hi ha una tradició prou dinàmica, des dels temps del cinema sonor (o fins i tot abans) de filmar en gaèlic.

Billy Wilder i el seu món

El director de 'L’apartament' és una referència per a qualsevol cinèfil, l’epicentre d’un món integrat per les seves pel·lícules com a guionista, les que han estat objecte de la seva influència i, sobretot, les obres mestres que va dirigir quan es va instal·lar a Hollywood fugint del nazisme, des de l’esmentada 'L’apartament' fins a 'Sunset Boulevard'.