Cicle

Des de mitjan anys cinquanta els cineclubs han fet possible la difusió d’un “altre” cinema al nostre país. Llavors es lluitava sobretot contra els límits de la censura oficial; ara contra els de la censura comercial i les desigualtats territorials.

Tornen a les nostres pantalles les imatges del cinema israelià. I amb elles, se'ns apareix una realitat que és diferent, molt distinta de la que veiem cada dia a la televisió o a través dels diaris i les revistes. Molt més complexa –a vegades igualment dramàtica– però plena de matisos.

Quan el 1975, amb "Manuela", ens va presentar com a carta de visita una bailaora talonejant de manera compulsiva sobre una làpida on hi havia escrit el clàssic “Descansa en pau”, ja vam comprendre que Gonzalo García Pelayo no debutava com a cineasta per fer una carrera professional discreta.

Els llibres poden ser una arma; si més no, els enemics de la cultura no dubten a cremar-los. S’ha fet físicament, però també metafòricament (Fahrenheit 451) i el cinema ha estat un bon instrument de denúncia contra aquesta mena de barbàrie.

Tot i que l’anglès és l’idioma majoritari a Irlanda, el gaèlic irlandès (gaeilge) és relativament fort en el context de les llengües minoritàries a Europa. A més de ser la segona llengua d’aprenentatge en el sistema escolar, existeix un teixit viu d’emissores de ràdio i televisió que emeten només en aquest idioma. Pel que fa al cinema, també hi ha una tradició prou dinàmica, des dels temps del cinema sonor (o fins i tot abans) de filmar en gaèlic.

La inauguració de l'exposició 'Mac, cartellista' el dijous, 17 de juliol té un complement perfecte en dues sessions de cinema dedicades especificament a Mac i a la seva professió. Les farem el mateix dijous 17 i el dissabte 19 a les 16.30h.

La segona edició del DOCfield Fotografia Documental Barcelona té a la Filmoteca una de les seves seus. Projectem tres films que, com el festival, serveixen per reconèixer el valor social de la fotografia documental i el fotoperiodisme.

Amb motiu d’una nova edició del festival del disseny, preestrenem sis films que celebren l’excel·lència creativa.

El director de 'L’apartament' és una referència per a qualsevol cinèfil, l’epicentre d’un món integrat per les seves pel·lícules com a guionista, les que han estat objecte de la seva influència i, sobretot, les obres mestres que va dirigir quan es va instal·lar a Hollywood fugint del nazisme, des de l’esmentada 'L’apartament' fins a 'Sunset Boulevard'.