Cicle

Hi ha una cadena evolutiva que va des de Chaplin i Keaton fins a Woody Allen. En aquest camí, ple de rialles, persecucions i situacions absurdes, també hi són els germans Marx, Tati i, sens dubte, Jerry Lewis. Les seves ganyotes i la facilitat per jugar amb la veu i les paraules el van convertir en parella de Dean Martin en desenes de comèdies majoritàriament dirigides per Frank Tashlin.

Els films de Goran Paskaljević (Belgrad, 1947) han estat presentats a festivals com els de Cannes, Venècia, Berlín, Sant Sebastià o Toronto, i han estat mostrats a les filmoteques més exigents.

Al llarg de la història, les arts han mirat el jardí i l’han reflectit de diverses maneres. La literatura, la música, les arts plàstiques... Totes les manifestacions artístiques han recollit el que anava passant al jardí i n’han retornat la seva particular mirada.

Una reflexió breu, en dues sessions, sobre l’holocaust. Fa vuitanta anys de l’inici del genocidi de milions de jueus per part del règim nazi, però també de l’extermini sistemàtic dels gitanos, dels homosexuals, de diversos tipus de malalts o de qualsevol opositor al discurs de l’hegemonia ària. Recordar aquest episodi fosc de la història d’Europa hauria d’obligar-nos a mirar el present amb ulls crítics i vigilants.

Els pronòstics del tipus “el segle XX serà el de la dona” han tingut l’èxit i la materialització de tantes altres profecies que s’han quedat en això, en pronòstics. Però la realitat de vegades dóna sorpreses agradables, i avui és perfectament plausible proposar un cicle de films signats per directores argentines, peruanes, colombianes, brasileres o xilenes.

L'èxit de la primera edició de 'Per amor a l'art: cinema i pintura", el cicle que coorganitzem amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya, ha provocat que aquest curs reprenguem la iniciativa amb el mateix format: una projecció d'un film que relacioni el món del cinema i de l'art precedida d'una introducció a càrrec d'un expert. Cada dimarts, a les 17h.

Iniciem una nova col•laboració amb l’Arquinfad, l’associació interdisciplinària de disseny del Foment de les Arts Decoratives. En aquesta ocasió, intentarem esbrinar, a través d’una presentació mensual a càrrec d’experts i el visionament de diverses pel·lícules, com l’espai –i també el buit–, l’arquitectura i el paisatgisme poden ser el veritable eix vertebrador d’un film.

El 1938, tres anys abans de l’estrena de 'Citizen Kane', Orson Welles va rodar uns pròlegs per als tres actes de la comèdia teatral 'Too Much Johnson'. Aquest material va romandre inèdit fins a la seva recuperació per la Cineteca del Friuli i la seva restauració per la George Eastman House, estrenada a les darreres jornades de Cinema mut de Pordenone, a Itàlia.

La popularització de la psicoanàlisi i dels conceptes que porta aparellats va enriquir, al seu dia, l’imaginari cinematogràfic, com ho evidencien films com Spellbound (Alfred Hitchcock, 1945) o Secret Beyond the Door (Fritz Lang, 1947). Però són els mateixos films i nosaltres mateixos els qui podem trobar-nos estirats al divan. Les pel·lícules tenen el seu subconscient, i nosaltres hi projectem desigs –fantasmes– que no sempre sabem o volem explicar. És un affaire de desig.