El festival Reteena és un espai de descoberta, experimentació i reflexió sobre audiovisual adreçat als joves. És una proposta feta per i per a públic jove, que inclou una oferta de classes magistrals, tallers i formacions sobre fotografia, televisió, sèries, cinema, animació, ràdio i tots els àmbits imaginables que es puguin vincular a l'audiovisual.
Una mostra de les produccions més recents d’una de les cinematografies més interessants i reconegudes internacionalment. Els cinc films seleccionats enguany retraten la societat romanesa actual, caracteritzada per problemàtiques locals com l’empremta que ha deixat el comunisme o el conflicte bèl·lic a Transnístria, així com per esdeveniments més globals com la pandèmia del coronavirus, l’explotació laboral dels estrangers o el capitalisme salvatge.
El 1970, l’estrena de L’uccello dalle piume di cristallo, va significar un punt d’inflexió en el giallo —el thriller de terror italià instaurat per Mario Bava a principis dels seixanta— i la irrupció del seu vaixell insígnia, Dario Argento (Roma, 1940).
En el marc de la 31a edició de l’Alternativa. Festival de Cinema Independent de Barcelona, presentem la retrospectiva dedicada al cineasta mexicà Nicolás Pereda (Ciutat de Mèxic, 1982), autor d’una quinzena de títols i cineasta habitual de l’Alternativa. El realisme present de Pereda qüestiona la narrativa convencional i es defineix per la fusió de la ficció amb la vida real, utilitzant sempre els mateixos actors que interpreten diferents versions de si mateixos.
La 18a Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya apropa al públic les cinematografies del sud i est de la Mediterrània, obrint una finestra a unes realitats molt diverses i polifòniques, però que Occident tendeix a estereotipar sota l’etiqueta de “món àrab”.
L’obra de la parella Camille Billops i James Hatch forma tot un bastió cultural de la comunitat afroamericana que va molt més enllà del cinema. Billops també va ser una destacada escultora i pintora, i Hatch era un home blanc erudit del teatre negre.
L’obra del cineasta italià Ermanno Olmi (1931-2018) és extensa, proteïforme i evolutiva.
Miklós Jancsó (1921-2014) va donar a conèixer internacionalment el cinema hongarès gràcies als seus films èpics i històrics, tota una meditació apassionada sobre el poder i l’opressió del poble, filmats amb l’ús renovador del pla seqüència i una concepció coreogràfica de les escenes que l’ha convertit en tot un referent del cinema modern d’autor i d’esquerres.
El 2021, amb motiu del centenari del cineasta, el National Film Institute Hungary-Film Archive & Film Lab va restaurar els seus 13 llargmetratges (que formen part de la col·lecció de l’NFI).
Any rere any, tornem a la bonica rutina dels dimecres a les cinc de la tarda, l’espai que la Filmoteca dedica a explicar una història del cinema. Una d’entre moltes, una de nova cada any, que se suma a la mirada i recorregut de l’anterior, sense fi. Una història que no pretén canonitzar cap títol, sinó subratllar la riquesa i diversitat del cinema que ens envolta, el que sempre ens ha acompanyat i el que redescobrim avui gràcies a la feina incansable de professionals que qüestionen o redefineixen cada dia una història del cinema descentralitzada i en moviment constant.