Programació Estiu / Tardor 2026

La repesca!

Proposem, un any més, La repesca!, un cicle pensat per recuperar algunes de les pel·lícules del 2025, votades per l’equip de la Filmoteca, i esquivar les dinàmiques accelerades que regeixen l’economia de l’atenció. Una invitació a redescobrir aquestes obres amb temps, en pantalla gran i oferint un espai compartit entre propostes de gran públic i altres de més minoritàries. L’edició d’enguany ofereix una mirada oberta a la diversitat de formes i sensibilitats que conviuen a la cartellera del nostre país.

Fritz Lang. El període sonor

Fritz Lang entra en el cinema sonor per la porta gran tot revolucionant la nova tecnologia d’aleshores amb M (1931), un film en què els sons, el silenci i el fora de camp sonor s’integraven de manera innovadora en la narració. Aquesta transició significa per al cineasta el pas d’un univers monumental i fantàstic a un estil contingut i realista, centrat en personatges més quotidians, allunyats dels superherois i els supercriminals de l’etapa muda. En arribar als Estats Units, destaca en gèneres com el western, el d’espies, el d’aventures i, sobretot, el noir, al qual aporta la influència estètica de l’expressionisme alemany, i manté molts dels elements constants de la seva filmografia.

Tu i jo, què?
Comèdies romàntiques

Què és, exactament, una comèdia romàntica? Dues persones destinades a trobar-se? Una batalla de gèneres amb final feliç? Un mecanisme perfecte de rèpliques enginyoses contingut dins d’una matrioixca de malentesos? Tu i jo, què? proposa un recorregut per un dels gèneres més populars, mutants i persistents de la història del cinema: un territori on les formes del desig, les convencions socials i les fantasies sentimentals es negocien a cop de diàleg. El cicle reuneix grans clàssics, especialment del cinema nord-americà, però també proposa desviaments cap a altres geografies i sensibilitats.

Aki Kaurismäki

Aki Kaurismäki va situar al mapa la cinematografia finlandesa. Centrant-se en personatges marginats i en conflictes de classe, construeix un cinema polític sense discurs explícit, basat en la defensa de la dignitat humana. Amb referents com Bresson, Tati, Chaplin, Buñuel o Ozu, la seva aposta formal consisteix a eliminar el superflu per aconseguir una expressivitat màxima amb recursos austers. Amb una posada en escena minimalista, el·líptica i sòbria, i una visió molt crua de la realitat, el cineasta combina l’humor sec i de vegades surrealista amb una gran sensibilitat emocional.

Jane Fonda

Una retrospectiva en què algunes de les seves interpretacions més memorables s’entrellacen amb capítols clau del cinema del segle XX: la transició del sistema clàssic d’estudis al New Hollywood, el cinema compromès en l’estela de la contracultura i les lluites del 68, el nou star system del cinema d’entreteniment dels vuitanta…, fins a arribar als seus papers més recents, en els quals desplega sense complexos el seu estatus d’icona intergeneracional. Una història del cinema i de l’emancipació: amb un registre interpretatiu sofisticat i autoconscient, Fonda ha desmuntat metòdicament els codis de cosificació sexual imposats per la mirada masculina.

EXPOSICIÓ
Feminismes fílmics: 1976-2026

A partir de la col·lecció de la Filmoteca de Catalunya

En ocasió del 50è aniversari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, l'exposició revisa la influència que el moviment feminista ha exercit en el camp del cinema i la creació videogràfica en el context català, i com les idees, les demandes i les accions d’aquest moviment s’han reflectit en els treballs audiovisuals per donar lloc a una manera diferent de pensar, sentir i crear imatges en moviment.

La mostra presenta remuntatges de fragments de pel·lícules, peces de videoart i reportatges televisius articulats entorn dels nou temes que es van debatre durant aquells dies –Treball, Barris, Família, Educació, Mitjans de comunicació, Política, Legislació, Ruralitat i Sexualitat–, i proposa una genealogia possible dels feminismes fílmics a Catalunya entre 1976 i l’actualitat.

Col·labora: España en libertad. 50 años