Robert Altman protagonitza el darrer gran cicle del 2018

Short Cuts (Robert Altman, 1993)

10/12/2018

Robert Altman (1925-2006) és un referent absolut del cinema independent nord-americà. Inconformista i imprevisible, sempre va fer el cinema que volia fer, tot reinventant-se contínuament. Tota la seva obra parla “de lluitar, socialment o culturalment, per seguir viu”, en paraules seves, i conforma un collage enorme en el qual tenen cabuda tota mena de gèneres, sempre tractats des d’una actitud revisionista i desmitificadora.

Una trentena de films del director de ‘M.A.S.H.’, ‘Nashville’, ‘The Player’ i ‘Short Cuts’ ofereixen un ampli panorama d’un dels cineastes amb més personalitat del cinema nord-americà de la segona meitat del segle XX

Robert Altman (1925-2006) és un referent absolut del cinema independent nord-americà. Inconformista i imprevisible, sempre va fer el cinema que volia fer, tot reinventant-se contínuament. Tota la seva obra parla “de lluitar, socialment o culturalment, per seguir viu”, en paraules seves, i conforma un collage enorme en el qual tenen cabuda tota mena de gèneres, sempre tractats des d’una actitud revisionista i desmitificadora.

Els seus films més paradigmàtics, molts dels quals es podran veure al cicle Robert Altman, la simfonia d'un maverick,  ofereixen una visió crítica i mordaç de les convencions socials i esdevenen simfonies corals on el formigueig de personatges i el seu retrat psicològic, amb l’exploració elegant dels escenaris, conformen un seguit d’històries complexes que han fet d’Altman un dels directors més influents del cinema modern.

The Player (Robert Altman, 1992)La seva trajectòria artística va ser fluctuant tant a nivell de crítica com de públic. Bregat al món de la televisió a la dècada dels seixanta, a la dels setanta triomfa a Hollywood renovant temes i estils amb títols com M.A.S.H., també reconeguda a Cannes, o Nashville, per caure en un cert desprestigi i ser arraconat per la mateixa indústria als vuitanta. Finalment, als noranta, va ser reconegut com un dels grans mestres gràcies a simfonies corals de la contundència de The Player i Short Cuts.