Cicle

Arquitectura i natura

Arquitectura i natura

17/01/2013 - 31/12/2013

calendario

Aquest no és l’únic punt de coincidència: les dues arts s’interroguen sobre la representació de la realitat i construeixen ficcions: el cinema ho fa a partir de l’elecció i el muntatge de les imatges filmades i l’arquitectura des de la creació d’escenografies per a la vida humana. El cicle que us plantegem, coorganitzat amb el FAD, i que comptarà amb una sessió mensual, vol esbrinar, des de les imatges “revelades” pel cinema, les relacions existents entre l’arquitectura i la natura. I per fer-ho en cada sessió comptarem amb l'ajuda d'un expert -un arquitecte, un historiador del cinema, ...- que presentarà el film que es projecti i ens ajudarà a contextualitzar els elements comuns entre cinema, naturalesa i arquitectura.

Amb la col·laboració de

Programa

Bom, yeoreum, gaeul, gyeowool, geurigo, bom
Primavera, verano, otoño, invierno... y primavera
KIM KI-DUK, 2003.
'Charulata', amb presentació a càrrec d'Erica Sogbe
Seguim la indagació sobre les relacions entre l’arquitectura –com una manera d’ordenar i entendre l’espai– i la naturalesa vistes des de l’ull de la càmera. Aquest mes, amb un film de Satyajit Ray en què la protagonista veu el món des de la seva finestra.
The Tree, amb presentació a càrrec de Sílvia Pascual
L'arquitecta Sílvia Pascual ens presenta aquest film que relaciona la força reparadora i l'energia de la naturalesa amb les vivències d'una família que ha perdut un dels seus puntals.
London, amb presentació a càrrec de Martin Garber
L'arquitecte afincat a Tarragona Martin Garber ens presenta aquest film que ens ofereix una particular visió de la capital britànica.
La notte, amb presentació a càrrec d'Antonio Pizza
La noche
L’arquitectura de la ciutat de Milà i el seu entorn, l’urbanisme dels seus carrers i places, és un dels protagonistes de La notte, d’Antonioni. El cineasta utilitza la ciutat per crear una atmosfera anònima i inquietant, un paisatge desolador que il·lustra l’alienació dels éssers humans en el món modern. Amb la projecció d’aquest clàssic del cinema italià continua la nostra exploració, conjunta amb l’Arquifad, de les relacions entre arquitectura, natura i cinema.
Le mépris, amb presentació a càrrec de Daniele Porretta
L'arquitecte italià Daniele Porretta, autor de nombrosos articles sobre la destrucció urbana i l'urbanisme de les ciutats, ens presenta aquesta sessió en què un dels grans protagonistes és la residència de l'escriptor Curzio Malaparte a Capri, Itàlia. L'habitatge és un dels escenaris de 'Le mépris' de Godard, la pel·lícula que projectem en aquesta sessió.
Ta’m e guilass, amb presentació a càrrec d'Eugeni Bach
El sabor de las cerezas
El cicle que organitzem amb l’Arquinfad inclou, aquest mes, la projecció del llorejat títol "El sabor de las cerezas", d’Abbas Kiarostami. Un film protagonitzat per un arquitecte i que ens presentarà Eugeni Bach, també professional d’aquesta disciplina.
The River, amb presentació a càrrec de Ricard Devesa
El río
L'arquitecte i professor de la Facultat d'Arquitectura de Barcelona Ricard Devesa ens explica, a partir de "The River" (Jean Renoir, 1950), la manera com els arbres serveixen per organitzar els espais domèstics i com, alhora, presenten i representen, mitjançant una mirada cinematogràfica, les vides narrades als films.
High Plains Drifter, amb presentació a càrrec de Jaume Prat, el dijous 16
“Un western estilitzat i violent, amb tocs surrealistes i en què l’heroi, adust i misteriós, transcendeix fins i tot el mite per vorejar el caràcter sobrenatural. 'High Plains Drifter' és una pel·lícula bastant feixista, la qual cosa no vol dir que no sigui interessantíssima, si ens atenem a la seva estructura, les seves implicacions i la seva riquesa de detalls, alguns dels quals atempten, fins i tot, contra aquesta ideologia de base” (Manuel Quinto).
Le mépris
El menyspreu
JEAN-LUC GODARD, 1963.
La Belle et la Bête
La bella i la bèstia
JEAN COCTEAU, 1946.
Zerkalo
El mirall
Pau Pedragosa és l’autor d’un article sobre l’arquitectura i la natura des de la fenomenologia, en què afirma que la forma en què els elements naturals estan presents en el cinema poètic d’El mirall, de Tarkovski, està subordinada a una noció especial de temps, que ell anomena “temps de vida”.