Cicle

Papà Godard

Prenom Carmen

07/09/2023 - 30/09/2023

calendario

El tercer i últim bloc del nostre homenatge a Jean-Luc Godard té com a protagonistes als seus hereus. N’hi ha molts, però es poden sintetitzar en els membres del Jurat de la Mostra de Venècia que, el 1983, van atorgar el Lleó d’Or a Prénom Carmen.

Era el reconeixement unànime d’una generació de cineastes a la seva figura paterna. De la mateixa manera que Truffaut havia parlat despectivament del Cinéma de papa a la França de postguerra, el patriarcat es va estendre als nous cineastes dels 60.

El president d’aquell Jurat era Bernardo Bertolucci i Partner és el seu film més esquizofrènicament godardià. Entre els seus còmplices hi havia l’alemany Peter Handke o el suís Alain Tanner, mort pocs dies abans de Godard també a la vora del llac Leman.

La seva ascendència també creua l’Atlàntic amb focus al Brasil de Leon Hirszman i el Cinema Novo, mentre que als Estats Units la sintonia amb Five Easy Pieces, de Bob Rafelson, és total.

L’esperit del cineasta francès s’identifica igualment en altres components asiàtics d’aquell Jurat: el japonès Nagisha Oshima i el bengalí Mrinal Sen. Malgrat la plantada a Agnès Varda a l’última escena de Visages villages, Godard va obrir les portes del cinema modern.

Programa

Charles mort ou vif
Charles, viu o mort
ALAIN TANNER, 1969.
Five Easy Pieces
Cinc peces fàcils
BOB RAFELSON, 1970.
Partner
BERNARDO BERTOLUCCI, 1968.
Visages villages
Caras y lugares
AGNÈS VARDA, JR, 2017.
Eles Não Usam Black-Tie
Ells no usen esmòquing
LEON HIRSZMAN, 1981.
Shinjuku dorobô nikki
Diari d'un lladre de Shinjuku
NAGISA ÔSHIMA, 1969.
Die linkshändige Frau
La mujer zurda
PETER HANDKE, 1977.
Bhuvan Shome
MRINAL SEN, 1969.