Javier Bardem va produir aquest documental que commemorava el 20è aniversari de Metges sense Fronteres a Espanya i que esdevé una potent denúncia d'algunes situacions crítiques oblidades al món. Un desig de donar veu a alguns dels qui s'han quedat muts per la indiferència. I un humil homenatge a aquelles altres persones que mai han apartat la mirada. Però sobretot és la voluntat de cinc directors per fer visibles als seus protagonistes veritables i únics, aquells que ni veiem ni volem veure, perquè moltes vegades el mapa del patiment humà queda fora del mapa dels interessos geoestratègics.
Un periodista comença a rebre videos rodats d'amagat on surt amb la seva família. Els videos també van acompanyats de dibuixos inquietants que el fan sentir-se amenaçat. El film, seguint la pauta de la filmografia de Haneke, planteja més preguntes que solucions, remou la consciència del protagonista i projecta els seus sentiments de culpa sobre un univers tan aparentment quotidià com ple d'angoixes.
Adaptació de La tempestat de Shakespeare on Greenaway utilitza la pantalla com si fos la d'un ordinador, obrint camps l'un damunt de l'altre i aclaparant l'espectador amb una gran quantitat d'informació, tan visual com sonora. La pel.lícula és una proposta realment difícil, cosa natural en el director, però cal reconèixer-li el mèrit d'utilitzar les tècniques d'impressió digital i dotar-les d'un personalíssim sentit artístic i estètic.
Enfollit, Ernst Küster mata un dia el seu superior a la fàbrica i se suïcida. La viuda no entén els fets, però se li explica que es tracta d'una lluita social. Mamà Küster que es va quedant sola, abandonada pels seus fills, s’afilia al Partit Comunista, però la seva figura serà utilitzada a les properes eleccions. El film fou retirat de la competició oficial del Festival de Berlín del 1975, per por a represàlies, alhora que Fassbinder rebia amenaces quant a la possible estrena comercial del seu film.
