Film

INGMAR BERGMAN, 1965

FEDERICO FELLINI, 1963.

Vittoria trenca la relació amb el seu promès cansada d'esperar que arribi el dia del casament i d'estar sempre tancada en el seu apartament. Per consolar-se visita la seva mare, que viu a l'edifici de la Borsa i en aquell ambient coneix Piero amb el qual inicia una relació amorosa. A l’igual que en les altres pel·lícules de la trilogia, L’avventura i La notte, Antonioni, sense deixar de banda l’estètica existencialista, continua amb la seva particular recerca sobre els sentiments i la incomunicació.

ROMAN POLANSKI, 1962.

AGNÈS VARDA, 1962.

Arthur, rodejat de màquines i sirenes enmig de la simfonia de grisos que caracteritza la fàbrica de metal·lúrgia on treballa, espera cada setmana que arribi el dissabte a la nit per poder-se divertir. El diumenge, en canvi, és un dia de ressaca i penitència per on es filtren indicis de rebel·lia i interrogants que transcendeixen els plaers elementals. La novel·la i el guió són d'Allan Sillitoe, un dels artífexs més importants del Free Cinema.

Estrenada en el seu moment amb el títol d'El fotógrafo del pánico, aquesta pel·lícula emblemàtica de Michael Powell, és una de les més insòlites mirades al poder depredador de les imatges cinematogràfiques, tot ben lligat dins una iconografia on hi roman una història tradicional de terror.

YASUJIRÔ OZU, 1953.

LUCHINO VISCONTI, 1954.

VITTORIO DE SICA, 1951.