Film

Entrades i sortides, onades de primera infància. Jocs i topades, complicitats i baralles a petita escala però amb la força emocionant dels i les que creixen.

Aquest film és una autobiografia abans que, en paraules de Hammer, “algú la faci per ella”. Conscient que el gènere de l’autobiografia lèsbica és històricament extraordinari, la directora construeix el relat de la seva vida mitjançant imatges d’arxiu i fent un ús irònic de les “veus d’autoritat”.

“Be natural” (‘sigues natural’) és l’epigrama que presidia la Solax Company, els estudis de cinema que Alice Guy va fundar als Estats Units. Tota una declaració de principis sobre la seva concepció de la tasca cinematogràfica.

Una dona atropella alguna cosa amb el cotxe per culpa d’una distracció. En el moment dels fets no s’atura per veure a qui o què ha atropellat, però més endavant voldrà saber què va passar realment. Una metàfora que la cineasta associa a la dictadura argentina.

Un metge desperta per primera vegada el desig sexual d’una adolescent absorbida per la religió i fa renéixer la passió adormida de la seva mare, que regenta l’hotel on s’allotja.

La ciénaga no s’adapta a una estructura narrativa clàssica. Els personatges no han de revelar cap veritat oculta, ni existeix cap relació de causa-efecte entre els esdeveniments que afecten les famílies de Mecha i Tali.

Basada en la novel·la existencial d’Antonio Di Benedetto, narra la història de Don Diego de Zama, un oficial espanyol del segle XVII assentat al Paraguai que espera que el destinin a Espanya.

Basant-se en històries reals, Armendáriz recorda, amb Silencio roto, els maquis i la seva aferrissada lluita contra el franquisme per tal d'assolir els seus ideals de llibertat.

Un home jubilat se’n va a viure amb un fill i la filla, una noia que treballa en una oficina i que dedica tot el seu temps a atendre el pare.

"Bodas de sangre s'erigeix a mode d'acta notarial filmada per Carlos Saura del ballet muntat per Antonio Gades de la peça homònima de Federico García Lorca, inspirada en un succés real, i el seu primer èxit com a dramaturg. No es tracta d'un representació formal sinó d'un assajament general en un estudi de ball" (J.L.Guarner)