Film

Dos amics desocupats munten un negoci de food-truck i han de bregar amb la convivència frec a frec…, i amb l’èxit. Després de The Snapper, Frears torna a adaptar una novel·la de Roddy Doyle i tanca, així, la trilogia “The Barrytown” sobre la classe treballadora d’aquest barri de Dublín, iniciada amb The Commitments (Alan Parker, 1991).

L’escriptor Donald E. Westlake va escriure el guió d’aquest film basat en una novel·la de Jim Thompson. Una tortuosa relació mare-fill permet a una tenyidíssima Anjelica Huston encarnar un paper d’ambigüitat tèrbola, en un triangle en què una de les puntes és una Annette Bening no menys torbadora.

Frears adapta la novel·la de Nick Hornby sobre els avatars sentimentals d’un erudit en música que regenta una botiga de vinils, i trasllada l’acció de Londres a Chicago.

“El film transcorre a Leeds i a Morecambe, llocs familiars per mi, ja que em vaig criar a Leeds i anava de vacances a Morecambe. És una pel·lícula propera en tots els sentits. Tracta d’una parella treballadora que vol jubilar-se allà, com molta gent de Leeds, i començar una nova vida.

Laura Henderson és una dona adinerada que acaba d’enterrar el marit. Amb 69 anys i plena de vitalitat, decideix comprar el teatre Windmill, al cor del Soho londinenc. Com que no sap com es gestiona un teatre, contracta un expert del negoci de l’espectacle, amb qui manté una relació d’amor-odi.

STEPHEN FREARS, 1987.

L'animador d'un cabaret de Liverpool que viu obsessionat per les novel·les de detectius troba l'oportunitat d’imitar els seus ídols quan, per celebrar el seu aniversari, publica un anunci en què ofereix els seus serveis com a investigador privat.

El Pilar ret homenatge al cinema de resistència política filmat, produït i difós a Espanya entre el 1967 i el 1978. Són films que constitueixen un fris sobre la presa de consciència que va acabar encapçalant la transformació de la societat espanyola durant la Transició. Cinema sense signatura, que du la modernitat escrita a l'ADN.

Penèlope fa de l’acte de l’espera un sentit universal prenent com a punt de partida el mite grec de l’Odissea.

Milers de persones d’arreu del món recorren al cant comunitari a la recerca de concentració, comunitat i connexió. Una de les formes d’aquest fenomen és el cant de mantres, també anomenat kirtan.