Film

“Django va determinar la veritable personalitat de l’spaghetti western i va establir els seus estàndards de violència i sadisme. També va definir l’espai del western italià situant-lo en pobles perduts enfangats, grisos, sense llum i habitats per personatges gairebé fantasmals.

Gràcies als seus textos i fotografies, Takuma Nakahira va ser un dels motors del canvi polític que hi va haver al Japó durant els anys seixanta i setanta. La fotografia va esdevenir vital per a ell quan, el 1977, una intoxicació etílica li va fer perdre bona part de la memòria i la parla. El documental segueix Nakahira durant un període de tres anys.

Després de patir el coma etílic Takuma Nakahira va començar a fotografiar gats de carrer, sensellar i sostres de palla del seu barri, d'una manera monomaníaca. Aquest documental és un retrat de la seva vida quotidiana.

Peter Bogdanovich repassa la carrera de Buster Keaton des del seu començament a l’escenari al costat dels seus pares (The Three Keaton) fins a la seva fi.

Una oscaritzada Kate Winslet encapçala el repartiment d’aquesta adaptació del llibre parcialment autobiogràfic de Bernhard Schlink que tracta de la relació a l’Alemanya dels anys cinquanta entre un adolescent i una dona madura, solitària, esquerpa i analfabeta que amaga un secret fosc.

Lai Yiu-fai i Ho Po-wing estaven enamorats quan van arribar a l’Argentina des de Hong Kong. Però alguna cosa va anar malament mentre conduïen cap al sud a la recerca d’aventures… Premi del Festival Internacional de Cinema de Cannes del 1997 al millor director, és una pel·lícula intensa i de filiació postmoderna sobre l’amor i el desamor.

Partint de dues obres curtes de Tennessee Williams, Kazan va dirigir aquest polèmic film que va trigar 26 anys a estrenar-se als nostres cinemes a causa de la seva càrrega eròtica.

Juliette Binoche s’entrega en cos i ànima a l’hora de donar vida a Isabelle, una dona emocionalment insatisfeta que frisa per trobar un home a qui estimar.

El drama, la distància, l’amor romàntic i la passió física es barregen per oferir-nos un retrat dels anys noranta basat en les experiències del cineasta, en el qual l’ombra de la sida marca una parella d’enamorats.

El retrat d’una vídua jove que intenta reconstruir la seva vida a través de 17 moments clau de la seva existència. En el seu primer film, Christophe Honoré ja confia en els recursos de la posada en escena per construir el seu univers per mitjà d’una història entorn del dolor i el concepte proustià dels diferents i impermeables jos de la trajectòria vital.