Film

Els infants i els adolescents d'una illa mediterrània decideixen exterminar tots els adults que cohabiten amb ells. "El que em va portar a fer aquesta pel·lícula va ser el repte de netejar els tòpics del cinema de terror. No hi ha tempestes ni trons, no hi ha foscor, no hi ha ensurts" (Narciso Ibáñez Serrador). "Aquest film pertany a un nou tipus de cinema de terror, vint anys avançat al seu temps" (Álex de la Iglesia).

El film narra la rivalitat entre Brian Clough i Don Revie, dos entrenadors de futbol britànics d’èxit que, a la manera de Guardiola i Mourinho, van representar, a l’Anglaterra dels anys seixanta i setanta, dos estils antagònics de filosofia i d’estil de joc.

Durant la Segona Guerra Mundial un oficial alemany organitza un partit de futbol entre presoners aliats i soldats nazis. En el transcurs de la preparació de l’esdeveniment els presoners planegen escapar-se a la mitja part. Un clàssic del cinema de futbol que compta amb la presència d’estrelles d’aquest esport com són el brasiler Pelé, l’anglès Bobby Moore o l’argentí Osvaldo Ardiles.

Un pobre paleta, fart de comprovar que ser bona persona no li reporta cap benefici, decideix convertir-se en bandoler i actuar en un bosc quasi màgic per on transiten els éssers més peculiars. Aquesta curiosa comèdia, situada entre el costumisme i el surrealisme, mostra el medi rural gallec descrit per l'escriptor Wenceslao Fernández Flores i adaptat per Rafael Azcona.

Després de dirigir la sèrie televisiva El Quijote de Miguel de Cervantes, Gutiérrez Aragón va recuperar el món fantàstic i el sentit de l'humor de Cervantes amb l'adaptació de la segona part de la famosa novel·la.

Al segle XVIII una cantant de Toledo és engarjolada per fer befa, en una cançó, del rei d’Espanya. El monarca s’enamora d’ella, però la noia se sent captivada per un noble a qui han sentenciat a mort per traïció.

Roy Huggins, un guionista molt influenciat per Raymond Chandler, escriu la història d’aquest film noir en què un matrimoni normal es troba un maletí ple de diners que despertarà la femme fatale que habita dins la dona (una magnífica Lizabeth Scott) i provocarà conseqüències irreversibles.

No és infreqüent trobar a l’obra de Fuller referències autobiogràfiques sobre la seva activitat com a periodista durant la seva joventut. El cas de Park Row és dels més evidents per tal com descriu el món de la premsa mitjançant l’enfrontament entre un periodista íntegre i un despòtic magnat del mitjà. Era un dels films preferits de Fuller.

Després d’allitar-se a la seva habitació, una dona es desperta dalt d’un tren al qual no recorda haver pujat.

JOSEPH H. LEWIS, 1950.