Film

Es projecten els següents curtmetratges d'Helena taberna: Busto de un poeta (1991), Alsasua 1936 (1994) i Recuerdos del 36 (1994).

Es projecten els curtmetratges següents: La mujer de Lot (1990), una videocreació inspirada en uns versos de José Ángel Valente en què s’albira un cant a l’alliberament de la dona; Ochenta y siete cartas de amor (1992), en què un home es desperta atordit en un local mentre és retingut per una dona; Emiliana de Zubeldia (1993), documental sobre la compositora navarresa Emiliana de Zubeldia, una dona avançada al seu temps, i Nerabe (1996), curtmetratge experimental que celebra la maternitat i el cos de la dona.

Crònica de la vida quotidiana de diverses dones immigrants que resideixen a Madrid: el seu ambient familiar i afectiu, els seus costums, la seva vida laboral, els seus somnis. Es mostren també els llocs de relació i trobada que han creat, i la manera com s’adapten al país d’adopció sense abandonar els seus hàbits culturals.

Documental sobre la mort violenta de l’estudiant d’infermeria Nagore Laffage a mans d’un psiquiatre de la Clínica Universitària de Pamplona, esdevinguda durant les festes de Sant Fermí del 2008. Nagore recull els testimonis de familiars i amics de la víctima, però inclou també els punts de vista de les diverses parts implicades en el procés judicial: el fiscal, els advocats d’ambdues parts i representants d’associacions contra la violència masclista.

Un fiscal prometedor rep una trucada de la policia que l’informa que hi ha hagut un suïcidi col·lectiu d’una secta a les illes Canàries i que la seva germana petita n’era una de les adeptes. Tot i que fa anys que no en sap res, viatjarà immediatament a l’illa per conèixer els fets de primera mà i ajudar en la investigació.

Miguel és nomenat rector d’un poble socialista durant l’alçament del 1936. Amb l’inici de la guerra, l’exèrcit nacional ocupa el poble i dona inici als afusellaments. En la seva lluita per defensar els que havien patit represàlies, Miguel s’enfronta a la jerarquia eclesiàstica i militar, i posa en joc la seva pròpia vida.

Yoyes, la primera dona que va ocupar un lloc de responsabilitat a ETA, torna del seu exili a Mèxic i intenta refer la seva vida. Després d'estudiar una carrera universitària, treballar a l'ONU i ser mare, el seu retorn no serà fàcil. Durant el seu exili s'ha convertit en un mite i la seva tornada s'interpreta pel grup terrorista com una traïció. Un tema delicat i espinós al qual Taberna es va encarar amb molta valentia.

Retrat polifònic del moviment de protesta que va ocupar les escoles de São Paulo (Brasil) en demanda d’una educació pública i de qualitat. Protagonitzat per tres dels i les joves que van liderar les lluites estudiantils, el film narra els eixos centrals de la revolta, des del 2013 i fins a l’arribada de Jair Bolsonaro a la presidència.

La fi de la guerra freda no va produir el desglaç del territori soviètic i la reconfiguració de les fronteres i els estats d’allò que un dia va ser l’URSS, i ha resultat ser una bomba de rellotgeria. Entre la ficció i la no-ficció, la directora construeix un possible imaginari soviètic a través del retrat de Kolya, un noi de nacionalitat moldava que es declara habitant d’un país no reconegut, Transnístria.

La directora acompanya el seu pare en un viatge de tornada al poble on va ser perseguit pels khmers rojos, el règim comunista que va controlar Cambodja entre el 1975 i el 1979. Un film íntim que revela un exercici forçat de transmissió, una expedició transgeneracional a favor de la memòria i el compromís històric. Estrena a Espanya.