Amb el primer llargmetratge que va fer per a la United Artists, Chaplin volia demostrar que el cinema mut podia servir perfectament per mostrar processos psicològics complexos, alhora que volia donar un vehicle estel·lar, fora de la comèdia, a Edna Purviance. En aquest “drama del destí”, com apareix subtitulat, també s’imposa la llei de la suggestió, no hi ha un sol gest excessiu, i l’ús que fa de les el·lipsis és magistral.