Film

En un institut dels suburbis parisencs, adolescents prou afortunats per assistir-hi parlen, entre classe i classe, i a voltes durant la classe, asseguts al passadís o en uns bancs de l’exterior, mentre la ciutat s’estén al seu darrere i als seus peus. Claire Simon estableix un diàleg cinematogràfic en què conversen sobre les seves històries personals, les seves famílies i també les seves passions i les seves solituds. Preestrena a Espanya.

Aquesta animadora i productora txeca va dedicar la seva carrera a la realització de films infantils seguint la tècnica de l’stop-motion.

La misteriosa desaparició de Carolyn Harper —que recorda la de Laura Palmer— ens introdueix en un film que subverteix l’estètica i els personatges arquetípics del gènere americana i reconfigura lliurement els codis del realisme màgic, els musicals o les comèdies absurdes. Un thriller teen noir i feminista que posa contra les cordes la narrativa tradicional i en qüestiona la capacitat de narrar la violència masclista.

El procés de selecció de les persones candidates a convertir-se en futurs estudiants de la prestigiosa escola de cinema parisenca La Fémis és el punt de partida que Claire Simon usa per oferir una visió crítica sobre els mètodes d'accés a escoles de formació artística i la vinculació entre excel·lència, conservadorisme i producció de cultura.

Una mirada atenta a la distància entre les experiències de vida al Líban en plena guerra i els imaginaris construïts des dels discursos polítics i mediàtics. A partir de la resignificació de materials documentals en contrast amb el relat dels habitants d’Aïnata, la directora ens proposa de participar d’una vida quotidiana marcada per l’horror i la indiferència. Estrena a Espanya.

Document visual però sobretot sonor al voltant de la convivència quotidiana al Líban, amb el risc de bombardejos sobtats mentre la vida continua. Estrena a Catalunya.

Entrades i sortides, onades de primera infància. Jocs i topades, complicitats i baralles a petita escala però amb la força emocionant dels i les que creixen. La infància sense filtres, exposada amb l’emoció observacional necessària per sentir-la amb la nuesa amb què s’expressen els patis de les escoles. Un petit tractat filosòfic sobre la convivència.

PAMELA B.GREEN, 2018

MONTXO ARMENDÁRIZ, 2001. Int.: Lucía Jiménez, Juan Diego Botto, Mercè Sampietro, Álvaro de Luna, María Botto, Joseba Apaolaza, Asunción Balaguer, Ramón Barea, Jordi Bosch, Joan Dalmau. Espanya. VE. 110'

YASUJIRÔ OZU, 1962.