El segon apropament de García Sánchez a l’obra de Valle-Inclán (el 1987 va dirigir Divinas palabras) és un ajustat esforç de producció que li va valer al director artístic Félix Murcia el seu tercer premi Goya.
Una dona surt en llibertat després de passar quinze anys a la presó. Durant aquest temps no ha tingut cap mena de contacte amb la seva família, que la va rebutjar. La seva germana petita l'acull a casa seva, on viu amb el seu marit i dues filles adoptives.
Dones indolents, cortinatges vaporosos, hamaques que es balancegen… Una evocació exòtica de Les mil i una nits que també és un dels films més psicodèlics de l’underground de Nova York.
Un film experimental amb esplèndides imatges intermitents que gira entorn de l’ambigüitat sexual i en el qual un grup de persones andrògines s’uneixen en un èxtasi delirant. La representació del sexe a Flaming Creatures va generar l’escàndol més gran en l’escenari del cinema underground.
Primera part del Tríptico elemental de España, realitzat per José Val del Omar, que es completa amb Fuego en Castilla i Acariño galaico. El film presenta l’anomenat so diafònic, patentat pel cineasta el 1944 i emprat per primera vegada en aquest film.
Una de les obres més personals de José Val del Omar, en la qual ja s’intueix la seva obra mestra, Aguaspejo granadino, i allò que el cineasta denominaria l’elemental: una modalitat lírica o abstracta en la percepció i l’exposició del real.
Una noia somia a escriure contes infantils. És òrfena i té trastorn obsessivocompulsiu, un cap horrible a la biblioteca on treballa i molta por de la natura, però segueix endavant. Quan el seu arrendatari l’obliga a fer-se càrrec del desendreçat jardí, coneix un vidu, ric i rondinaire, que resulta ser un jardiner increïble.