Film

Un altre gran personatge femení de Shindô, el d'una mare divorciada i amb un fill malalt. Ella lluita per salvar-lo i donar, alhora, un sentit a la seva existència. De nou, l’actriu Nobuko Otowa es revela indispensable, i de nou l’ombra dramàtica d’Hiroshima plana sobre els personatges.

KANETO SHINDÔ, 1960.

Al final dels anys trenta del segle passat, Shindô va fer d’ajudant de direcció de Kenji Mizoguchi, qui en llegir els seus primers guions li va dir que “no tenia talent com a guionista”. El 1975, un Shindô que havia arribat a ser guionista en cap de la Sochiku va rodar aquest documental, un homenatge emocionat a Mizoguchi.

Una barca de pesca enmig del Pacífic. Els mariners feinegen quan els sorprèn una claror que encega. No tarda a ploure cendra. Del documental sobre la pesca passem a una reflexió sobre la fragilitat de la vida: la claror era una explosió d’una bomba d’hidrogen.

Una mirada al Japó dels perdedors. Els homes perden el treball, la raó, l’honor; tots intenten sobreviure al costat de la via del tren. Un gran retrat de la pobresa urbana de l’època.

Una noia treballa com a geisha per escapar d’un destí miserable com a sabatera. El fred l’atrapa i una pneumònia posa en perill la seva vida. Troba refugi a casa, i finalment no és ella qui mor. La història transcorre als barris populars de Tòquio i al nord del Japó.

Una professora visita les tombes dels seus pares i la seva germana petita a Hiroshima. Descobreix que no és l’única que ha perdut els pares: hi ha molts infants que han estat víctimes de la bomba i les radiacions.

STANLEY KUBRICK, 1999

El clàssic de Charles Dickens, passat per la factoria Disney i per l’animació motion capture –que transforma la interpretació d’actors reals en figures animades– que tan bons resultats va donar a "Polar Express".

Seguint la línia marcada pel seu film anterior, "Coses que no et vaig dir mai", aquesta proposta d’Isabel Coixet és una mirada sensible al món dels sentiments amorosos i la capacitat de superar les penes d’amor.