El passat febrer vam rebre l’espectadora 1.000.000 des que es va inaugurar la seu del Raval el febrer del 2012. I per fer-la partícip de la nostra alegria li vàrem entregar un abonament anual i una visita guiada a les nostres instal·lacions, a més de la possibilitat de programar la pel·lícula que volgués. I ha escollit aquesta obra mestra de Wim Wenders.
Amb programes com Historias para no dormir o Un, dos, tres, Narciso Ibáñez Serrador ha estat el nom de referència de la història de la televisió espanyola. Però la seva labor com a autor teatral i com a director de cinema també és d’una importància cabdal; un camp, aquest últim, amb el qual va revolucionar el gènere fantàstic i de terror, amb tan sols dues pel·lícules.
Els infants i els adolescents d'una illa mediterrània decideixen exterminar tots els adults que cohabiten amb ells. "El que em va portar a fer aquesta pel·lícula va ser el repte de netejar els tòpics del cinema de terror. No hi ha tempestes ni trons, no hi ha foscor, no hi ha ensurts" (Narciso Ibáñez Serrador). "Aquest film pertany a un nou tipus de cinema de terror, vint anys avançat al seu temps" (Álex de la Iglesia).
Un fiscal prometedor rep una trucada de la policia que l’informa que hi ha hagut un suïcidi col·lectiu d’una secta a les illes Canàries i que la seva germana petita n’era una de les adeptes. Tot i que fa anys que no en sap res, viatjarà immediatament a l’illa per conèixer els fets de primera mà i ajudar en la investigació.
Miguel és nomenat rector d’un poble socialista durant l’alçament del 1936. Amb l’inici de la guerra, l’exèrcit nacional ocupa el poble i dona inici als afusellaments. En la seva lluita per defensar els que havien patit represàlies, Miguel s’enfronta a la jerarquia eclesiàstica i militar, i posa en joc la seva pròpia vida.
