La lluita per un habitatge digne ha esdevingut un dels principals fronts de mobilització dels nostres dies. En l’anomenada crisi de l’habitatge, convergeixen la violència dels desnonaments, la tensió entre especulació i drets fonamentals i un nou paisatge de la precarietat que redibuixa els conflictes de classe.
El cinema de la noruega Anja Breien (Oslo, 1940) es caracteritza per una gran diversitat formal i temàtica, però amb una mirada coherent i crítica sobre la societat. Formada a l’IDHEC de París, sense referents femenins, va desenvolupar una veu pròpia que des dels inicis, amb Violación (1971), qüestiona el sistema judicial, la culpa, les estructures de poder amb un estil proper al documental.
Dins del cicle Fritz Lang. El període mut, aquest mes d'abril arriben dues obres monumentals, totes dues dividides en dues parts i amb acompanyament musical en directe: el malson modern que va significar El doctor Mabuse, i la gran epopeia medieval d’Els nibelungs. Pels seus ingredients podem qualificar aquestes sessions d'autèntics esdeveniments.
La retrospectiva, organitzada amb la col·laboració de la Mostra Internacional de Films de Dones, permetrà explorar en profunditat l’obra d’aquesta cineasta i artista visual estatunidenca que va concebre el cos com a espai de coneixement i d’acció política. Els films de Hammer revelen una experiència lesbiana i feminista que la història del cinema ha relegat massa sovint a la perifèria. Filma el desig, el tacte i la vulnerabilitat com a formes de pensament i com a gest de llibertat. La càmera no observa des de fora: s’implica, acompanya, dialoga.
L’habilitat extraordinària de solcar llindars —entre la vigília i el somni, entre la contínua revelació del present i els mons subtils de la imaginació, entre la veu, la imatge i la música— és el motor essencial de l’obra d’Anahit Simonian.
Cineasta, pianista i compositora de bandes sonores per a Bertrand Tavernier, Isaki Lacuesta, José Luis Guerín, Eric Pauwels, Lluís Miñarro o Meritxell Colell, ha vist les seves creacions seleccionades i premiades en nombrosos festivals internacionals.
El cinema de Mia Hansen-Løve (París, 1981) es construeix des d’una voluntat de transparència i contenció que fuig de l’èmfasi estilístic i dramàtic per tal de centrar-se en els personatges i els seus estats d’ànim.
L’anime és una tradició centenària que des de molt aviat va aconseguir tocar tot tipus de sensibilitats. Mentre a Occident alguns es qüestionaven si es podia fer animació per a adults, al Japó ja feia dècades que en feien amb èxit. Japanimerama proposa un recorregut que va des dels orígens fins a l’apogeu actual: un mapa per travessar dècades de creació, descobrir els autors més emblemàtics i retrobar algunes de les pel·lícules més estimades.
Del 12 de març al 14 de juny de 2026
