L'edició d'enguany del festival Wallay! presenta una selecció de set pel·lícules que tracen un mapa viu del cinema africà contemporani. De Senegal a Sudan, de Sudàfrica a Burkina Faso, el Txad i Nigèria, la programació ofereix mirades diverses que comparteixen una mateixa pulsió: explicar el món des de dins i amb veus pròpies. El festival es desenvoluparà del 13 al 24 de juny a la Filmoteca de Catalunya.
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei de l’Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya, mitjançant la qual es crea l’organisme que gestionarà de forma autònoma aquest equipament. Amb la creació de l’Institut, la Filmoteca Nacional de Catalunya esdevé un equipament cultural nacional de ple dret, en la línia de reconèixer la cultura i el patrimoni cinematogràfics com un dels pilars de la cultura del país.
La lluita per un habitatge digne ha esdevingut un dels principals fronts de mobilització dels nostres dies. En l’anomenada crisi de l’habitatge, convergeixen la violència dels desnonaments, la tensió entre especulació i drets fonamentals i un nou paisatge de la precarietat que redibuixa els conflictes de classe.
El cinema de la noruega Anja Breien (Oslo, 1940) es caracteritza per una gran diversitat formal i temàtica, però amb una mirada coherent i crítica sobre la societat. Formada a l’IDHEC de París, sense referents femenins, va desenvolupar una veu pròpia que des dels inicis, amb Violación (1971), qüestiona el sistema judicial, la culpa, les estructures de poder amb un estil proper al documental.
Dins del cicle Fritz Lang. El període mut, aquest mes d'abril arriben dues obres monumentals, totes dues dividides en dues parts i amb acompanyament musical en directe: el malson modern que va significar El doctor Mabuse, i la gran epopeia medieval d’Els nibelungs. Pels seus ingredients podem qualificar aquestes sessions d'autèntics esdeveniments.
La retrospectiva, organitzada amb la col·laboració de la Mostra Internacional de Films de Dones, permetrà explorar en profunditat l’obra d’aquesta cineasta i artista visual estatunidenca que va concebre el cos com a espai de coneixement i d’acció política. Els films de Hammer revelen una experiència lesbiana i feminista que la història del cinema ha relegat massa sovint a la perifèria. Filma el desig, el tacte i la vulnerabilitat com a formes de pensament i com a gest de llibertat. La càmera no observa des de fora: s’implica, acompanya, dialoga.
L’habilitat extraordinària de solcar llindars —entre la vigília i el somni, entre la contínua revelació del present i els mons subtils de la imaginació, entre la veu, la imatge i la música— és el motor essencial de l’obra d’Anahit Simonian.
Cineasta, pianista i compositora de bandes sonores per a Bertrand Tavernier, Isaki Lacuesta, José Luis Guerín, Eric Pauwels, Lluís Miñarro o Meritxell Colell, ha vist les seves creacions seleccionades i premiades en nombrosos festivals internacionals.
El cinema de Mia Hansen-Løve (París, 1981) es construeix des d’una voluntat de transparència i contenció que fuig de l’èmfasi estilístic i dramàtic per tal de centrar-se en els personatges i els seus estats d’ànim.
