En temps hostils, defensem imatges que no subratllen la por sinó el desig. Imatges que enfoquin els joncs que neixen dels pantans, que espremin les llimones i les converteixin en dolços.
Considerat un dels grans mestres de l’slow cinema, Tsai Ming-liang ha bastit una obra profunda, sensual i poètica basada en la quietud, la repetició, i el temps d’espera i de trànsit.
El cinema de Frans van de Staak explora formes noves d’expressió i de col·laboració amb els seus equips. Es podrà comprovar en la primera retrospectiva internacional de la seva obra que inclou onze dels seus vint-i-cinc films, repartits en sis sessions. Les vindran a presentar els programadors Carlos Saldaña i Manuel Asín, autors també de la primera monografia dedicada a Frans van de Staak.
Considerat durant anys un outsider amb una carrera irregular, avui ningú ja no discuteix el mestratge de Nicholas Ray (Wisconsin,1911 - Nova York, 1979), un creador magnífic i turmentat que sempre es va considerar un estrany a Hollywood, i de qui Godard va dir que encarnava “le cinéma et rien que le cinéma”.
La Filmoteca dedica un espai a la riquesa del patrimoni i la creativitat contemporània del cinema argentí. Un dels exponents més diversos i prolífics d’Amèrica Llatina, el cinema argentí es debat entre la precarietat patrimonial, degut a l’absència d’estructures sòlides que garanteixin la seva difusió i pervivència, i les amenaces polítiques que posen en risc la inversió pública i els consensos democràtics sobre la memòria històrica i el valor social de la cultura.
Durant vuit dies intensius, els participants del taller se submergiran en el procés de creació de curtmetratges documentals, reflectint les seves pròpies percepcions i realitats del Raval. A través de diverses activitats, des de l’escriptura del guió fins al muntatge i el disseny de so, els joves descobriran les múltiples etapes de la producció cinematogràfica.
Potser els polítics nord-americans hagin abandonat fa temps bona part de la població del país, però el cinema de Minervini no se n'ha oblidat, perquè els depauperats són el material amb què l'italià assentat a Texas ha forjat una trajectòria cinematogràfica completament dedicada a retratar les seves vides i anhels frustrats, pel·lícules híbrides entre documental i ficció, d’un hiperrealisme tan estrany com poètic, que amaga, alhora, una emoció captivadora.
