Des que es va donar a conèixer internacionalment amb Cure (1997), el nom de Kiyoshi Kurosawa (Kobe, 1955) s’ha convertit en sinònim d’un cinema inquietant, profundament humà i visualment hipnòtic. Referent del J-Horror i del suspens metafísic, Kurosawa ha explorat amb mestria la frontera entre allò real i l’invisible: les pors que habiten no només a les ombres, sinó també en la rutina, la soledat i la incomunicació del Japó contemporani.
Entre el selvàtic i l’urbà, entre el barroc i l’inacabat, arriba a la Filmoteca de Catalunya la nova edició de la Mostra de Cinema Colombià de Barcelona. Aquesta retrospectiva completa de les pel·lícules de Camilo Restrepo es presenta per primer cop a Catalunya, obrint un territori d’imatges i imaginacions que emergeixen de la violència i la memòria per transformar-se en assaig, en plecs que mai no acaben de tancar-se. La seva obra es consolida així com un dels discursos més rellevants de la seva generació en el nou cinema llatinoamericà.
Amb motiu de l’exposició Col·lisió extrema. Cartells de Ghana pintats a mà, anys noranta, reunim aquest mes de desembre una selecció de quinze títols africans subsaharians que mostren l’impacte i la fascinació que el cinema ha tingut en la població del continent i els seus creadors d’ençà de la seva arribada ara fa un segle a través dels colonitzadors.
La mirada precisa i continguda, centrada en l’exploració dels espais íntims on el quotidià es fractura, les emocions reprimides i la incomoditat del silenci, impregna l’obra de Mar Coll. Formada a l’ESCAC i amb només tres llargmetratges i alguns treballs per televisió, Mar Coll (Barcelona, 1981) s’ha consolidat com una de les veus més subtils i personals del cinema català contemporani.
Hereu del cinema militant i les avantguardes, el cineasta, professor i activista estatunidenc Travis Wilkerson explora temes com el racisme estructural, l’imperialisme i les lluites obreres. Amb un estil provocador que barreja narració en primera persona, materials d’arxiu i una estètica austera, les seves pel·lícules interpel·len directament l’audiència, al més pur estil de l’agit-prop.
Bellesa i espiritualitat són termes indestriables de l’obra del director rus Andrei Tarkovski (1932-1986), considerat un dels grans poetes del cinema universal.
El nou programa Afins de la Filmoteca de Catalunya, que es va estrenar amb la cineasta Helena Lumbreras, està dedicat aquesta tardor en la seva segona edició a Joaquim Jordà.
Realitzador, guionista, traductor, professor, activista, lector i espectador voraç, conversador apassionat: la figura de Jordà, és indestriable dels encontres, intercanvis i complicitats que va teixir al llarg de la seva trajectòria cinematogràfica i política.
La història del cinema és, també, la història de les seves projeccions. A la sala, on sedimenten les imatges, aquest relat va prenent cos, programa a programa.
Què són uns pams de cel·luloide arrenglerats al prestatge? Un arxiu en un disc dur, és una pel·lícula? A diferència d’altres arts, el cinema tan sols es presenta en moviment.
Ghana va viure al final dels vuitanta una profunda crisi econòmica provocada per dècades de corrupció i inestabilitat política. Moguts per la manca d’oportunitats, uns empresaris van crear de manera espontània un fenomen únic al continent: una xarxa de projeccions itinerants de vídeo.
Per atreure el públic a les sales, van reclutar artistes locals formats en publicitat de negocis urbans per pintar a mà cartells de pel·lícules comercials en sacs de farina de cotó, fàcils d’enrotllar, traslladar i penjar.
El desig d’experimentació, la plàstica i la dansa impregnen l’obra d’Ariadna Ribas, sigui els seus treballs d’editora o la creació de peces pròpies com a part del col·lectiu Dostopos, amb l’Ana Pfaff.
Col·laboradora habitual d’Albert Serra, ha muntat ficcions i documentals d’Elena Martín, Neus Ballús, Mikel Gurrea, Miguel Ángel Blanca, Elena Lopez Riera o Virginia García del Pino.
