L’etapa més recordada de la filmografia de Jacques Tourneur sempre han estat els tres films de terror produïts per Val Lewton, Cat People (1942), I Walked with a Zombie (1943) i The Leopard Man (1943).
L’any passat es van complir 20 anys de l’estrena de 'Seven', un film que va marcar una estètica i una manera de fer del thriller nord-americà a partir d’aleshores.
El cinema negre és un dels gènere més literaris, els seus orígens provenen de les novel•les policíaques barates, i també un dels més subclassificats: polar, giallo, cybernoir, neonoir....
El cinema contemporani coreà és una de les cinematografies orientals més estables i eclèctiques i amb més autors de renom que ha ofert al panorama asiàtic d’aquests darrers temps.
La carrera de Jordi Grau s’ha mogut entre la nova onada de cinema espanyol dels anys seixanta fins a ser un dels membres principals d’una corrent força etèria anomenada Fantaterror.
L’hongarès Miklós Rózsa, que va arribar a Hollywood de la mà d’Alexander Korda després d’una formació musical a Leipzig, París i Londres, es troba entre les principals figures de l’Olimp de la música de cinema com Herrmann, Bernstein o Morricone.
El director alemany Harun Farocki pertany a la generació posterior a la generació del Nou Cinema Alemany formada per Wenders, Fassbinder i companyia, als qui va criticar de “conformar-se amb la idea que tothom tenia sobre allò que se suposava que havia de ser el cinema”.
Amb els anys, Edgar Neville ha anat recuperant merescudament el lloc rellevant que mereix en la cinematografia espanyola gràcies a títols imprescindibles com ara "La torre de los siete jorobados", "Domingo de carnaval" o "La vida en un hilo" entre d’altres.