Llibres i catàlegs

Si una paraula pot descriure la carrera del director nord-americà Sydney Pollack, aquesta és eclecticisme. Una diversitat de gèneres han passat per les seves mans, thrillers, comèdies, històries romàntiques... fins i tot documentals.

Juan de Orduña fou un director que aprofità la seva afinitat ideològica amb el règim franquista per impulsar la seva carrera cinematogràfica, però que també ha estigmatitzat posteriorment la seva figura personal i professional dins de la història del cinema espanyol.

Parlar de Jean-Pierre Melville no és parlar només d’un dels millors directors del polar francès (cinema negre) sinó un dels autors més consistents i capacitats per crear atmosferes i personatges del cinema universal.

Els somnis, malsons inclosos, són un recurs molt emprat pels cineastes per filmar allò que s’escapi de la lògica possible per molt fantàstica que sigui la visió de l’espectador. Hi ha realitats que malgrat parlar de cinema no li donaríem credibilitat si no ens la fessin veure mitjançant el món oníric.

Un estudi cinematogràfic sobre el gènere que es va popularitzar a Occident gràcies a Shichinin no Samurai (Akira Kurosawa, 1954) que pateix una sobtada decadència als anys 80, només mitigada per l’èxit televisiu de Shogun amb Richard Chamberlain, i que ara ha tornat amb força gràcies a l’empenta dels aficionats al Manga amb l’estrena de pel•lícules per a joves com Kenshin, el guerrer samurai.

L’etiqueta Cinema de l’est té un abast molt ampli i extens i inclou un seguit de cinemes molt diferents entre ells. Aquest eclecticisme va des del cinema de la República Txeca, fins tots aquells cinemes sorgits de l’escissió de l’antiga Iugoslàvia, la nova corrent de cinema romanès, els franctiradors que té el cinema hongarès fins el cinema de les Repúbliques Bàltiques d’Estònia, Lituània i Letònia.

Giallo en italià vol dir groc, el color de les cobertes d'unes novel•les barates de gènere que s’editaren a Itàlia a mitjans de segle i que s’aproximen molt a les temàtiques del gènere italià.

Divertit volum gairebé enciclopèdic que repassa els títols més representatius dels diferents gèneres considerats com a “bizarro”.

El cinema japonès de terror dels darrers temps s’ha guanyat la, merescuda, fama de generar les pel•lícules més esfereïdores i efectives del panorama actual.

Jacques Demy és un dels cineastes francesos més important i objecte de l’actual exposició de la Filmoteca de Catalunya “El món encantat de Jacques Demy”.