S/D

Un títol cabdal de l’expressionisme alemany, en què Leni va introduir el recurs del somni per explicar tres històries de temàtica fantàstica protagonitzades pel sultà Harum al-Rasid, el tsar Ivan el Terrible i l’assassí Jack l’Esbudellador.

El fill d’un rabí jueu ortodox decideix trencar amb la tradició familiar i abandonar l’shtetl on viu per convertir-se en actor.

Aquesta adaptació de l’obra de l’intel·lectual alemany Gotthold Ephraim Lessing va constituir una fervorosa crida a la tolerància religiosa entre les tres principals religions monoteistes. Les representen un cristià templer, un mercader israelià i un sultà musulmà a la Jerusalem del segle XII, durant la tercera croada.

Un clàssic de l’expressionisme alemany ideat sobre l'obra de Georg Kaiser i en què un empleat de banca comet un desfalc. La seva intenció és gaudir dels plaers prohibits que li són innaccessibles.

Amb algunes pinzellades expressionistes, 'Nerven' ofereix una mirada al clima de postguerra de l’Alemanya del 1919, en què la paranoia, la misèria i els nervis estaven a l’ordre del dia.

El programa inclou els curts següents: 'Betty Boop’s Museum' (1933); 'Scrub Me Mama witha Boogie Beat' (1936); 'Jack and the Beanstalk' (1934); 'Mary's Little Lamb' (1936); The Wise Owl (1940); 'Those Beautiful Dames' (1935) i 'Popeye the Sailor Meets Ali Baba’s Forty Thieves' (1939).

L’amistat entre un humil policia i una jove lladregota tindrà conseqüències tràgiques. "Asphalt" s’emmarca en el que es podria anomenar film de carrer, i reuneix el mite expressionista de la ciutat Moloch i el mite futurista plantejat per Walter Ruttmann.

Un diabòlic alienígena del planeta Algol dóna a un treballador d’una mina de carbó un artefacte amb el qual pot dominar el món.

Una història d’amor i gelosia ambientada en el món del circ i el music-hall i explicada amb un gran virtuosisme tècnic.

Un dels primers films que defensa l’homosexualitat. El guió, en la redacció del qual va col·laborar el sexòleg Magnus Hirschfeld, tenia com a objectiu generar un estat d’opinió favorable a l’eliminació del paràgraf 175 de la legislació alemanya, que convertia l’homosexualitat en delicte. L’escàndol que va generar l’estrena d’Anders als die Andern va ser una de les raons per la qual el 1920 es va reintroduir la censura a Alemanya