S/D

També coneguda amb el títol d’"Accident", narra com la vida d’un home, en temps de la depressió alemanya, es descontrola quan troba una moneda que li reporta bona i mala sort. El film va ser prohibit per la censura alemanya de 1928 pels seus “efectes desmoralitzadors i embrutidors”.

Un jove doctor ha d’internar la seva dona en un psiquiàtric. Després, seguint el consell de la seva mare, decideix viatjar i conèixer món. A Berlín s’enamora d’una ballarina i, mentre l’acompanya en la seva gira pels EUA, s’enfonsa el transatlàntic amb què viatgen.

Un programa doble d’animació que inclou la sèrie 'Les quatre estacions en la vida d’en Ludovic' i el curtmetratge 'Matrioska'.

Una comèdia slapstick produïda per Hal Roach i protagonitzada per dos dels grans còmics de la història: Charley Chase, que ha d’interpretar Romeo si vol passar per l’altar, i Oliver Hardy, que encarna un taxista una mica carregós.

Un experiment visual que Ruttmann va dedicar a la ciutat de Berlín, una simfonia d’imatges en què el cinema es manifesta en estat pur. Ruttmann es basa en conceptes musicals per fer una interpretació cinematogràfica de la gran ciutat, desenvolupant tot un sistema propi de ritme i muntatge.

El film, també conegut en castellà com La muchacha de Londres, és una de les millors obres, si no la millor, de l’etapa muda del cinema britànic.

La prova de la marató serveix de fil conductor d’un gran reportatge gràfic sobre les Olimpíades de Barcelona del 1992, des de la festa inaugural fins a la cloenda, passant pels moments més estel·lars de les competicions esportives.

Un jove doctor ha d’internar la seva dona en un psiquiàtric. Després, seguint el consell de la seva mare, decideix viatjar i conèixer món. A Berlín s’enamora d’una ballarina i, mentre l’acompanya en la seva gira pels EUA, s’enfonsa el transatlàntic amb què viatgen.

Un dels primers films estrenats per l’estudi Mejrabpom va ser aquesta adaptació de la novel·la d’Aleksei Tolstoi. Situat en una societat futurista i dictatorial a Mart, narra l’arribada al planeta roig d’un enginyer i un soldat de l’Armada Roja que intentaran instaurar la revolució comunista a través de la revolta dels esclaus.

Chris Marker va rescatar de l’oblit Aleksandr Medvekin, a qui considerava el geni secret del cinema soviètic.