VC (Versió original en català)

Un retrat de l'origen i l’essència del fet casteller. Una eina per conèixer què hi ha darrere aquesta gent que aixeca construccions humanes enfilant-se els uns sobre els altres.

L'Andy ja no és el nen que passava hores divertint-se amb les seves joguines. El dia que ha de marxar a la universitat, els seus ninots comencen una nova vida... en una terrorífica llar d’infants!

Un elf molt simpàtic però una mica maldestre somnia unir-se a l'equip de grans inventors que treballen per a Santa Claus, fent possible que la màgia del Nadal esdevingui una realitat.

Cada dia, al vell Castell d’Eulenstein, el Petit Fantasma surt a fer el seu recorregut nocturn. L’endemà de trobar-se amb un grup d’infants que fan una excursió nocturna al castell, es desperta tard i apareix perdut a la ciutat, transformat en un petit fantasma enfosquit pels raigs del sol.

Set històries que es creuen, set persones que han de morir. Però, què passa si per alguna raó el destí fa un gir i no moren, si tenen una segona oportunitat?

BENJAMIN RENNER, STÉPHANE AUBIER, VINCENT PATAR, 2012

En un poble tranquil, un nen viu trist perquè el seu pare és mariner i sempre és lluny de casa. Però un dia troba un llapis màgic que fa realitat tot allò que dibuixa; entre altres coses, un rinoceront.

Documental que analitza l'evolució de l'art català con¬temporani, començant pel modernisme i arribant als nostres dies. Hi apareixen diversos testimonis, teòrics de l'art i artistes, entre els quals hi ha, per exemple, Alexandre Ci¬rici Pellicer, Antoni Tàpies i Albert Rafòls-Casamada.

Sebastián Alfie (director) i Gabor Bene (protagonista) ens presenten aquesta història centrada en la seva relació.

Aquesta és la història d’un home que va construir al bosc, amb les seves pròpies mans, obres d’enginyeria tan belles com inversemblants. També és la història de com va acabar reduint-les a cendres per tornar a reconstruir-les, una vegada rere l’altra, durant els últims quaranta-cinc anys. Se’l coneix com a Garrell, àlies “Tarzan d’Argelaguer”, i no es guia per cap propòsit aparent, tret d’un: anar fent “sobre la marxa”.