VC (Versió original en català)

Un curtmetratge sensible i delicat que s’atura en un moment de la vida d’un nen que ha d’afrontar l’absència del seu pare, que ha de marxar a treballar a fora, i les implicacions de ser el germà gran de la casa.

JORDI AMORÓS, 1990.

FRANCESC BELLMUNT, 1988.

Un autoretrat fílmic d’una exalumna de l’ESCAC que converteix els seus parents en els protagonistes d’aquesta comèdia dramàtica en la que una noia (Núria Gago, única actriu professional de la funció) torna a casa dels seus pares per vacancesi la seva mare l’obliga a visitar els seus familiars.

Un equip de persones sense llar, coordinat per l’Associació CàmeresiAcció, formen l’equip audiovisual d’aquest documental.

A causa d’un malentès, un paleta somniador el confonen amb un famós arqueòleg i l’envien a una expedició al Perú. Amb l'ajuda del seu gos, una intrèpida professora, un lloro mut i un buscavides, intentarà salvar la mítica ciutat perduda dels inques d'una malvada empresa de caçatresors.

Adaptació del clàssic de Shakespeare per a la sèrie televisiva "Lletres catalanes". “És un desafiament, i alhora un estímul per a la imaginació, interpretar algú que és noble i vil, afectuós i cruel, reservat i histriònic, dubitatiu i audaç, sincer i cínic, deprimit i optimista” (Enric Majó). En projectem únicament la segona part.

Un documental sobre la cara fosca i les contradiccions de la Transició espanyola a través de la revisió de les investigacions dutes a terme durant aquella època pel periodista Xavier Vinader.

Durant set anys, la documentalista mexicana Maritza García, es va endinsar en l’hermètica comunitat pakistanesa de Barcelona per conèixer la vida de tres immigrants del Punjab: Wajid, Hussein i Mohammed, documentant el seu complex i sorprenent camí cap a la llibertat, on la poesia és el mitjà catàrtic per excel·lència.

Entre 1903 i 1912, Antoni Gaudí va dissenyar i construir les solucions estructurals i formals de la Pedrera, la Sagrada Família, el parc Güell i la Cripta de la Colònia Güell. Totes s’anticipen a l’interior del jardí de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat, construïts com a taller terapèutic per a malalts mentals sota la direcció d’un arquitecte anònim.