VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Montse Colera, directora adjunta del Museu del Joguet de Catalunya, ens presenta aquest film que ens mostra la gran complexitat que amaga el disseny de les joguines aparentment més simples.

L’Arthur, envoltat de màquines i sirenes enmig de la simfonia de grisos que caracteritza la fàbrica de metal•lúrgia on treballa, espera cada setmana que arribi el dissabte a la nit per poder-se divertir. El diumenge, en canvi, és un dia de ressaca i penitència pel qual es filtren indicis de rebel·lia i interrogants que transcendeixen els plaers elementals. La novel·la i el guió són d’Alan Sillitoe, un dels artífexs del Free Cinema.

Palma d’Or al festival de Cannes, The Knack… explica la història d’un noi amb un gran poder per seduir les noies, i d’un amic seu que l’enveja molt.

En la seva segona pel•lícula, amb guió propi i producció de Richard Attenborough, Bryan Forbes narra les desventures d’una noia francesa embarassada que, fugint del seu entorn familiar i afectiu, acaba en una pensió miserable de Londres. Allà coneix un grup de persones ben diferents, entre les quals hi ha un escriptor problemàtic sense feina que se n’enamora.

“El film més cru i original sobre el calvari de Crist. Su Re descansa sobretot en la seva força visual per narrar els esdeveniments que van portar a la mort el rei de reis" (Leandro Listorti).

Una fita del progrés tècnic cinematogràfic: va ser el primer film estrenat en format Cinemascope, una innovació amb què el cinema va intentar plantar cara a la nouvinguda televisió. Una altra de les invencions tècniques que el film va posar en marxa va ser el so estereofònic.

Un pallasso es queda a l’atur quan tanca el circ on treballava. Després d’intents frustrats d’exercir com a discjòquei, bàrman o empleat de benzinera, aconsegueix entrar a Correus.

En Jerome Littlefield treballa de zelador i noi dels encàrrecs en una prestigiosa clínica privada, però sempre aconsegueix embolicar la troca i acabar amb els nervis de la infermera en cap.

El film gira del revés el conte clàssic de Perrault, i Jerry Lewis és el noi exposat a la maldat de la madrastra i dels seus germanastres que acaba trobant la seva princesa.

El primer film que Lewis va rodar fora de la Paramount va significar un canvi evident de registre.