VOSC (Versió original amb subtítols en català)

Després d’actuar en vint-i-dos films amb Dean –entre els quals destaquen els de Frank Tashlin per a la Paramount– Lewis s’independitza i escriu, dirigeix i produeix la seva primera pel·lícula, 'The Bellboy'. És gairebé una successió de gags a partir de la figura d’un grum molt sapastre.

Louise Bourgeois és una figura cabdal de l'art de la segona meitat del segle XX. El seu treball planteja una reflexió feminista lligada a la creació, i serveix per explicar el desplaçament de la capitalitat cultural des de París a Nova York. Marta Vergonyós, presidenta del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, ens presenta un film sobre l'artista, i Alexandra Sans, llicenciada en Belles Arts i autora d'una tesi doctoral (en curs) sobre l’obra de Louise Bourgeois.

Per celebrar el 50è aniversari, el National Theatre de Londres va organitzar aquest espectacle memorable –retransmès en directe per la BBC i cinemes d’arreu del món– que combinava gravacions de grans muntatges teatrals representats al llarg de la història de la institució amb lectures en directe de les mateixes escenes.

YASUJIRO OZU, 1959.

Dos germans ballarins són contractats per actuar durant una boda reial. Durant el banquet, tots dos cedeixen a temptacions sentimentals que posen en perill la seva continuïtat professional.

Louis XIV, Lully i Molière. L’art al servei del poder i l’art com a consagració d’aquell poder.

KEISUKE KINOSHITA, 1958.

SHOHEI IMAMURA, 1983.

“La broma més cara, l’exabrupte més luxós que un realitzador ha adreçat a la seva mare pàtria, Hollywood. Spielberg parteix d’una premissa molt simple: com més gags i més disbarats, millor. Persecucions a la manera de Keystone Cops, escenes concebudes pel pare de Bugs Bunny, Chuck Jones… 1941 és el 'Hellzapoppin' dels setanta, un supershow. Spielberg, càustic, descriu el seu film com un malson de Robert Altman" (François Forrester).

La història de Maurice Decques, un parisenc de Ménilmontant, de pare comunista i mare anarquista, des de la seva infància fins al seu matrimoni amb una violinista hongaresa. Protagonitzat pel còmic de moda del cinema francès, François Cluzet, el film també esdevé la crònica d’un barri popular parisenc i el retrat de la seva gent.