VOSC (Versió original amb subtítols en català)

“Quan amb 9 anys vaig veure King Kong vaig pensar que era la cosa més bonica que havia vist mai. El film em va animar a agafar una càmera que els meus pares tenien per casa; així va començar tot. El meu somni sempre ha estat reinterpretar aquesta història clàssica” (Peter Jackson).

Episodi del film col·lectiu 'Amore e rabbia? inspirat en la paràbola bíblica de la maledicció de la figuera estèril.

Amb la càmera a l’espatlla, Pasolini recorre els carrers de Bombai i la seva perifèria i conversa amb els seus habitants sobre un projecte de pel·lícula basada en una llegenda hindú.

Després de l’intent frustrat de rodar una adaptació de l’'Orestíada' d’Èsquil ambientada a l’Àfrica i amb actors africans, Pasolini va decidir ajuntar les escenes que va aconseguir enregistrar amb d’altres de documentals sobre la realització del film, incloent-hi comentaris de tipus polític i estètic. Agraïment: Fondazione Cineteca di Bologna.

Pasolini va realitzar aquest film de viatge, a la manera d'un quadern de notes per a 'Il vangelo secondo Matteo', amb la voluntat de localitzar paisatges de Palestina, cossos i rostres que revelessin un món arcaic i preindustrial.

Aquest episodi del film 'Capriccio all’italiana' és una peculiar fantasia sobre Otel·lo feta amb titelles. Totò hi interpreta el titella de Iago.

L’episodi més ben valorat per la crítica del film col·lectiu 'Le streghe'. “En aquest episodi es constitueixen en progressió els elements d’una poètica pasoliniana que, com més s’apropa a la realitat, més vol allunyar-s’hi” (Enrique Brasó). Agraïment: Fondazione Cineteca di Bologna.

Un extra que participa en el rodatge d’una pel·lícula sobre la passió de Crist mor a causa d’una indigestió de ricotta, el formatge que dóna títol al film. És un episodi del film col·lectiu 'Ro.Go.Pa.G. (Rossellini, Godard, Pasolini, Gregoretti)'.

Una versió molt particular del film de Pasolini Salò o le 120 giornate di Sodoma (1975), amb imatges inèdites i una entrevista de l’època al polèmic cineasta. Amb material dels arxius del director alemany Gideon Bachman i unes 9.000 fotos realitzades durant el rodatge per Deborah Beer, Bertolucci recompon el film com si fos una espècie de fotonovel·la.

“'La rabbia' és un documental dividit en dues parts que es planteja per quines raons les nostres vides es caracteritzen per l’angoixa i la por. La primera part, dirigida per Pasolini, correspon a la resposta de l’esquerra marxista i és una denúncia de les ofenses de la cultura occidental, en particular contra la colonització d’Àfrica. La pel•lícula es completa amb la visió conservadora de Giovanni Guareschi.