A l’estiu, en una platja, un home construeix un castell de sorra. Tres personatges el miren, i cadascú se’n recorda d’un familiar que la mort s’endugué.
Denis Côté es va endur per segona vegada el Lleopard d’Or del festival de Locarno al millor director per aquest film protagonitzat per un pare i una filla i ambientat als límits de la perifèria urbana.
Amb argument del novel•lista Grigori Baklanov, en aquesta producció per a la televisió —que Khutsiev considera el millor film que mai no ha fet—, els soldats russos que ocupen Alemanya després de la Segona Guerra Mundial descobreixen què és viure en temps de pau. Però, una nit de borratxera, topen amb un antic camp de concentració tot just alliberat.
Una professora de literatura russa, sofisticada i idealista, arriba a una ciutat industrial per fer classes als joves treballadors d’una fàbrica de metall.
Una fita del cinema soviètic dels anys seixanta que el 1989 es va poder recuperar íntegrament —el govern de Khrusxov havia censurat i retallat el film dràsticament, fins a deixar-ne tan sols la meitat del metratge original.
En Virgil Oldman, un home solitari i carregat de manies, és un expert en art i un agent de subhastes molt valorat que prevarica per ampliar la seva impressionant col·lecció de retrats de dones.
Un guió modèlic de Dudley Nichols i Hagar Wilde, basat en una història curta d’aquest últim, va donar peu a un dels exemples més cèlebres de l’anomenada 'screwball comedy'.
Laura Llevadot, Professora de Filosofía Contemporània a la Universitat de Barcelona, ens presenta aquest film inspirat en la vida de Francis Bacon i la seva relació amb George Dyer, el seu amant, model i musa de moltes de les seves obres.