Notícia/Actualitat

L’habilitat extraordinària de solcar llindars —entre la vigília i el somni, entre la contínua revelació del present i els mons subtils de la imaginació, entre la veu, la imatge i la música— és el motor essencial de l’obra d’Anahit Simonian.

Cineasta, pianista i compositora de bandes sonores per a Bertrand Tavernier, Isaki Lacuesta, José Luis Guerín, Eric Pauwels, Lluís Miñarro o Meritxell Colell, ha vist les seves creacions seleccionades i premiades en nombrosos festivals internacionals.

El cinema de Mia Hansen-Løve (París, 1981) es construeix des d’una voluntat de transparència i contenció que fuig de l’èmfasi estilístic i dramàtic per tal de centrar-se en els personatges i els seus estats d’ànim.

Japanimerama. Viatge al cor de l’animació japonesa

L’anime és una tradició centenària que des de molt aviat va aconseguir tocar tot tipus de sensibilitats. Mentre a Occident alguns es qüestionaven si es podia fer animació per a adults, al Japó ja feia dècades que en feien amb èxit. Japanimerama proposa un recorregut que va des dels orígens fins a l’apogeu actual: un mapa per travessar dècades de creació, descobrir els autors més emblemàtics i retrobar algunes de les pel·lícules més estimades.

Exposició: Isabel Herguera. El desig d’un lloc imaginat

Del 12 de març al 14 de juny de 2026

Els germans Bill i Turner Ross nascuts a Sidney (Ohio), tenen una filmografia breu però molt coherent, reconeixible i profundament autoral. Les seves pel·lícules són peces híbrides que es mouen entre el documental i la ficció, entre la realitat observada i la realitat escenificada, sempre amb una mirada íntima i poètica.

Cineasta, viatger, Johan van der Keuken s’apropa al món filmant-lo. D’aquesta manera, construeix un pensament filosòfic i polític que evita l’abstracció i s’arrela profundament als llocs, les coses i la gent. El seu cinema parteix d’un respecte profund envers la singularitat de tot allò que toca. Per això, pot afirmar que “filmar és un treball d’amor. Un amor infinit, un gran corrent indefinible, rebut i donat pels humans, una força vital i del desig”.

Hiroshi Shimizu és una de les figures clau del cinema japonès. Amic i contemporani d’Ozu i Mizoguchi, va dirigir més de 160 films entre el cinema mut i la postguerra, caracteritzats per una càmera en moviment constant, rodatges en exteriors i una mirada plena d’humanitat. Shimizu retrata viatgers, dones marginades, infants i treballadors precaris amb una sensibilitat única, allunyada del dramatisme convencional i sempre atenta a l’encant de les coses petites.

Isabel Herguera

L’animació pren protagonisme en el programa de la Filmoteca, seguint l’estela de la imatge d’aquest 2026, dissenyada per la il·lustradora Nadia Hafid, i com a preàmbul dels cicles d’anime japonès que arribaran a la primavera. I ho fa amb una artista i cineasta al centre d’un cicle i una proposta expositiva.