Marguerite Duras (Gia Định, 1914 - París, 1996) és un dels escassos exemples d’autora de culte que, simultàniament, esdevé una icona popular. Amb cinquanta-sis llibres, dinou pel·lícules i dotze guions cinematogràfics, a més d’una producció televisiva poc investigada, la seva obra ocupa un lloc d’enorme influència en la literatura i el cinema europeus de la segona meitat del segle XX.
Dijous 3 de març 20.00 h
Sala Chomón
Cinema mut i música electrònica es donen la mà al Festival Visual Phonic, una innovadora iniciativa que presentarà el Nosferatu de Murnau, que ara compleix 100 anys, amb banda sonora creada en directe pel DJ Kosmos. La sessió es completarà amb presentació del llibre Criaturas del cine expressionista alemán, de Guillermo Triguero (editorial Hermenaute) a càrrec de l’autor, l’editor, Lluís Rueda, i Esteve Riambau, director de la Filmoteca i autor del pròleg.
El 5 de març de 1922 naixia a Bolonya Pier Paolo Pasolini, una de les figures cabdals de la cultura del segle XX. El 2013 la Filmoteca de Catalunya li va dedicar una retrospectiva completa com a cineasta, coincidint amb l’exposició celebrada al CCCB. La seva obra polièdrica però mereix molts altres enfocaments, i és per això que amb motiu del centenari es planteja un nou cicle commemoratiu, amb l’accent posat a la confrontació que ell mateix va provocar entre cinema i televisió.
La Filmoteca de Catalunya, en el seu desè aniversari al Raval, està preparant un itinerari físic i virtual que posa en contacte pel·lícules i veïnat i entitats del Raval per desplegar un mapa de significats compartits respecte a la filmografia lligada al territori.
A través d’algunes pel·lícules emblemàtiques com Distrito Quinto o En construcción, ens preguntem sobre aquelles qüestions que travessen les vides de les persones que l'habiten, com el dret a l’habitatge, els usos de l’espai públic o la salut comunitària.
Centenari Pasolini
Coincidint amb els cent anys del l’escriptor i cineasta italià, el cicle Pier Paolo Pasolini: cinema contra televisió recupera algunes peces clau del poeta, i posa el focus en la seva relació amb un mitjà que criticava obertament però que també va utilitzar com a vehicle de la seva obra i el seu missatge subversiu. El cicle serà presentat per Roberto Chiesi, responsable del Centre d’Estudis Pasolini de la Cineteca de Bologna, que també ens porta una còpia restaurada d’Èdip rei per celebrar els deu anys de la Filmoteca al Raval.
Considerat un poeta de la imatge, Guy Gilles (1938-1996) era un cineasta d’alta volada que hauria pogut ser un referent de la Nouvelle Vague però, malauradament, no va tenir el reconeixement que es mereixia. Amb el seu redescobriment recent, potenciat per la Cinémathèque Française, es reivindica una obra contra corrent, molt personal, però mal compresa al seu moment i relegada a l’oblit.
La recent publicació del llibre col·lectiu, coordinat per Núria Bou i Xavier Pérez, El deseo femenino en el cine español (1939-1975) (Cátedra, 2021) és una bona ocasió per repensar la visió d’alguns films emblemàtics amb protagonisme femení realitzats durant el franquisme.
Mikio Naruse (1905-1969) és un tòtem del cinema japonès. Però a Occident, on la seva obra no es va veure fins als anys vuitanta, encara roman com el gran mestre desconegut d’aquesta cinematografia. La seva obra està a l’alçada d’altres mestres indiscutibles de la cinematografia nipona, com Ozu, Kurosawa o Mizoguchi.
Arxivistes, tècnics i cineastes de diferents parts del món expliquen què és la preservació fílmica i per què és necessària a Film, the Living Record of our Memory, el documental d’Inés Toharia Terán que ella mateixa presentarà en la seva estrena a la Filmoteca dimarts 22 a la Sala Laya per obrir les sessions commemoratives.
Dies curts, l’espai de la Filmoteca dedicat al curtmetratge i a les cinematografies més properes, continua el 2022 amb una nova edició, després de la virtual de 2020 durant el confinament i la primera regular de 2021. Autores i autors poc presents als circuits majoritaris d’exhibició presenten cada mes, de gener a juny, una selecció de la seva obra i comparteixen amb el públic els seus processos de creació.
