Enguany hem triat un títol per celebrar que fa més de 120 anys que Terrassa està lligada al cinema, en ple Modernisme, i ara a més, és ciutat creativa del cinema per la Unesco gràcies a la seva activitat industrial en el Parc Audiovisual, formativa a l’ESCAC o de conservació de la memòria al Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya.
La cinquena proposta és Elena López Riera (Oriola, 1982) cineasta, Doctora en Comunicació audiovisual, docent a la universitat de Ginebra i co-fundadora del col·lectiu d’experimentació audiovisual lacasinegra, amb qui ha realitzat el llargmetratge Pas a Genève (2014).
La quarta proposta del cicle és l'Adrián Orr Serrano (Madrid, 1981). Després d'estudiar comunicació audiovisual a la UCM i a l’Escola de Cinema de Lisboa (ESTC), combina la realització de projectes propis amb la feina d’ajudant de direcció, amb cineastes com Alberto Rodríguez, Javier Fresser, Santi Amodeo, Javier Rebollo, Montzo Armendáriz o Lois Patiño.
Mio fratello rincorre i dinosauri (Itàlia/Espanya), amb participació catalana en la producció, ha estat la pel·lícula més votada entre les tres nominades del Premi del Públic Jove Europeu, organitzat per l’Acadèmia del Cinema Europeu, EFA. La pel·lícula explica la història d’en Jack, un nen que té un nou germà, en Gio, amb síndrome de Down. Ell l’espera il·lusionat pensat que serà un superheroi, i quan és un adolescent i ha d’anar a l’institut amaga la seva existència perquè se n’avergonyeix.
La tercera proposta es diu Blanca Camell Galí (Barcelona, 1990) ha estudiat comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on es va graduar amb el curt-metratge L’Oreig, i ha seguit la seva formació cinematogràfica a l’ECAM de Madrid, la universitat París 8 i Le Fresnoy – Studio national des arts contemporains. Després d’obtenir el premi a la millor interpretació femenina del Festival Côté Cort amb Ídols, la seva obra ha estat presentada a diversos certàmens, entre els quals el Festival de Màlaga, Indielisboa, Courtisane, D’A Film Festival i l’IBAFF.
La trajectòria cinematogràfica de Pere Portabella s’ha desenvolupat entre l’art i la política, sempre a contracorrent de les tendències dominants i de l’ortodòxia narrativa. Els seus films, sovint realitzats amb la complicitat d’altres artistes, incorporen la música, la pintura o la poesia com a referents d’un univers personal que exigeix de la complicitat de l’espectador.
Benvolgudes i benvolguts,
Desitjo, en primer lloc que la vostra salut i la dels qui us envolten s’hagi ressentit el mínim possible com a conseqüència de la pandèmia que ens afecta a tots. Nosaltres estem bé però, com ja sabeu, les activitats de la Filmoteca es van suspendre el 13 de març, els edificis estan tancats i l’equip seguim treballant des de casa en la mesura de les possibilitats.
La Filmoteca de Catalunya s’afegeix un any més, el sisè consecutiu, a la celebració del Premi del Públic Jove Europeu, organitzat per l’Acadèmia del Cinema Europeu, EFA, en una edició que es farà online per la situació actual de propagació de la covid 19.
De la col·lecció de films de Llorenç Soler dipositats al 2CR us fem accessibles una petita selecció que ens permet traçar un dibuix del perfil documentalista del cineasta valencià en la seva primera època, de ferma crítica i denúncia contra el franquisme.
La nostra segona proposta és Carla Simón i Pipó (Barcelona, 1986) llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona, tot cursant estudis de cinema a la Universitat de Califòrnia i la London Film School. El seu llargmetratge Estiu 1993 ha rebut nombrosos reconeixements, entre els quals Millor opera prima de la Berlinale, Millor pel·lícula dels premis Gaudí i Directora novell als Goya, Biznaga de Oro al Festival de Màlaga, Millor direcció de BAFICI o el Premi Écrans Junior del festival de Cannes.
